dijous, 29 de desembre del 2016

LA MÁSCARA DE RIPLEY

Sèrie Ripley nº 2

Títol original: Ripley Under Ground
Autor: Patricia Highsmith
Editorial: Anagrama
Any primera edició original: 1970

Igual que em va passar amb la novel·la anterior i primera de la sèrie (The Talented Mr Ripley) d'aquesta tampoc en puc parlar pràcticament gens ja que, per poc que en digués, el risc de descobrir coses de la trama a qui no hagi llegit el llibre és enorme; per tant ja em perdonaran si em dedico a perdre'm en vaguetats.

Insisteixo en que Ripley m'agrada i crec que només sóc un de tants fans d'un gran club. A la novel·la anterior no em quedava clar si Ripley era un punt innocentot, un punt psicòtic o tot plegat. Doncs bé, la segona novel·la no m'ha servit per a aclarir-ho gaire.

Sí que sembla que d'un llibre a l'altre el nostre Tom ha madurat -segons la senyora Highsmith han passat sis anys entre tots dos episodis- però tot i així, encara que més madur, el toc innocentot i el toc psicòtic hi segueixen essent presents. És clar que d'una altra banda, en certa manera, Tom fa el que fa perquè les circumstancies l'hi porten, no perquè li agradi, i és que la vida pot ser irritantment complicada. Sí, ja sé que no s'està entenent res del que estic dient, però ser més explícit significaria explicar la història i si vostè, que no ha llegit el llibre, té intenció de llegir-lo, això no li agradaria gens, oi que no?

Bé, doncs vist que no puc arriscar-me a descobrir aspectes argumentals m'ocuparé d'una altra cosa: els meus problemes cronològics amb aquesta novel·la de Tom Ripley i per extensió lògica també amb l'anterior.

La senyora Highsmith va publicar la novel·la anterior l'any 1955, així que jo vaig suposar, ara veig que amb franca alegria, que l'acció se situava també l'any 1955 com a molt tard. A l'episodi anterior Tom Ripley tenia vint-i-cinc anys, i en aquest episodi la senyora Highsmith ens diu que en té trenta-un i que han passat sis anys. Fins aquí perfecte, tot quadra.

Però aquesta bonica harmonia cronològica comença a desfer-se quan a començament d'aquest segon episodi la senyora Highsmith ens diu que Tom es posa un disc dels Beatles. Impossible. És a dir, impossible si la història anterior passava l'any 1955. Cinquanta-cinc més sis són seixanta-un: els Beatles encara trigarien un o dos anys més a ser prou famosos com per a que Tom Ripley tingués un disc seu.

La cosa empitjora notablement quan Tom, en un viatge que fa a Londres, veu en una estació de metro una imatge de la pel·lícula “Romeo & Juliet” de Franco Zefirelli; justament la imatge que hi ha a continuació:




El cas és que aquesta pel·lícula es va estrenar el mes d'octubre de 1968. I, sigui dit de passada, en aquell moment els Beatles sí que eren més que famosos.

Encara més: Tom llegeix un titular en un diari que diu que “Onassis tem que li robin a Jacky”. La història entre Aristotelis Socrates Onassis i Jacqueline Bouvier Kennedy Onassis no va començar fins l'any 1968 i es va allargar fins el 1975.


Daily News 18 octubre 1968


I més: Tom esmenta la dictadura dels coronels a Grècia. El coronel Georgios Papadópulos va fer el seu desagradable cop d'estat l'abril de 1967, i no el van fer fora fins el 1974.


Els coronels grecs


Finalment la senyora Highsmith ens dona el cop de gràcia definitiu quan ens diu que un dels fets d'aquesta història de Tom Ripley passa el “dissabte 26 d'octubre”. L'any 1968 el dia 26 d'octubre va caure en dissabte.

En conclusió: tot apunta a que aquesta novel·la passa l'any 1968, la qual cosa vol dir que l'anterior, The Talented Mr Ripley, encara que va ser publicada l'any 1955 necessàriament ha de transcórrer l'any 1962, és a dir, que la senyora Highsmith hauria situat l'acció set anys en el futur (per què??). O això o és que a la sra Highsmith tant se li'n donava la cronologia i quan va situar la segona novel·la l'importava bastant un rave quan passava la primera.

Ah, i posats a fer, de tot això també podem deduir que si Tom Ripley l'any 1968 tenia trenta-un anys, era l'any 1962 quan en tenia vint-i-cinc. És a dir, que l'any 1955 de fet en tenia divuit i que, com a elegant corol·lari, va néixer l'any 1937.

Els ha agradat? Els ha semblat prou distret tot això? Doncs apa, ja tenen tema per a avorrir als convidats de la propera festa a la que hi assisteixin.

Ah, me n'oblidava: sí, és un llibre aprofitable.


The Beatles - "Àlbum Blanc" (1968)


Edició original de 1970





dilluns, 26 de desembre del 2016

ELS GÜELL


Títol original:
Els Güell

Autor: Andreu Farràs

Editorial: Edicions 62
Any primera edició: 2016

NOTA PRÈVIA: Tot el contingut d'aquest comentari està basat en el llibre de referència (“Els Güell”, d'Andreu Farràs). Aquest blog no és responsable de cap contingut del llibre de referència (“Els Güell”, d'Andreu Farràs).

0=====0 

 

L'any 1800 un tal Josep Güell (segons l'autor d'aquest llibre) o Pau Güell (segons la Viquipèdia) va marxar de Torredembarra (colònia espanyola?) a Santo Domingo (colònia espanyola) on va fer una certa fortuna per a després arruïnar-se. Aquest senyor va tenir descendència i el seu fill, Joan Güell, va aprendre molt del seu progenitor a l'hora de fer negocis i, afortunadament per a ell, també va aprendre a no arruïnar-se. Altres coses rellevants sobre el senyor Joan Güell serien que va fundar el que ara es coneix com el “Vapor Vell” de Sants (Barcelona); que té un carrer dedicat a Barcelona, que va del carrer de Sants a la Diagonal; i que té un monument plantat a la Gran Via de Barcelona.

Ah sí, i que va fundar la dinastia Güell; ja sabia jo que em deixava alguna cosa. Doncs d'això va aquest llibre, de la dinastia Güell.

El senyor Joan Güell, com no podia ser d'una altra manera, també va tenir la seva descendència, la típica parelleta, de la que, segons sembla, qui va comptar més va ser el nen, Eusebi.

Eusebi va ser el primer Comte Güell per obra i gràcia d'Alfonso XIII qui el va “titular” en agraïment pels serveis econòmics prestats.

D'altra banda, Eusebi es va casar amb la filla d'Antonio López, esclavista, especulador i propietari de la Compañía General de Tabacos de Filipinas i del Palau Moja (actualment dependència de la Generalitat).

Per obra i gràcia d'Alfonso XII (pare d'Alfonso XIII), i també pels serveis prestats, Antonio López es va convertir en Marqués de Comillas i Grande de España, la qual cosa és molt pràctica (això de Grande de España) perquè et permet estar davant del rei sense baixar del cavall ni treure't el barret. Ara és difícil trobar un cavall, però en aquella època (inicis del segle XX) no era cap problema.

Aquest matrimoni entre Eusebi i la filla de López, va comportar que amb el temps, al títol de Comtes de Güell, els Güell hi afegissin el de Marqués de Comillas.

Altres personatges curiosos relacionats amb els Güell i els Comillas van ser, per exemple, Mossen Cinto Verdaguer i Antoni Gaudí. Pel que fa a Verdaguer vivia al Palau Moja, amb els Comillas, i sembla que no hi era tot; la seva obsessió era fer exorcismes a qualsevol cosa que es mogués. I si parlem de Gaudí, aquest, amb una franca alegria, es gastava els diners del senyor Eusebi en els seus projectes cosa que posava una miqueta dels nervis a la senyora del senyor Eusebi.

El fill del senyor Eusebi, de nom Juan Antonio, va ser qui va regalar a Alfonso XIII una “modesta caseta” per a poder-s'hi estar cada vegada que vingués a Barcelona. Aquesta “modesta caseta” és la que actualment es coneix com a Palau de Pedralbes.

I així fins els nostres dies.

Per aquells de vostès que siguin curiosos de mena, cosa molt sana, els diré que l'actual Comte de Güell es diu Juan María Gerardo Güell y Martos, i és Tercer Comte de Güell i Grande de España.

Llibre aprofitable i força il·lustratiu.