Sèrie
Monk nº 7
Títol
original: Weighed in the balance
Autor:
Anne Perry
Editorial:
Ediciones B
Any primera edició original: 1996
Any primera edició original: 1996
Molta
liberté, molta égalité i molta fraternité... i al cap i a la fi,
merde pour tous! L'any 1815 el tontaina de Napoleó es deixa
avassallar i, patapoff!, els cabronets de sempre munten un congrés a
Viena -que en un atac d'imaginació bategen com a “Congrés de
Viena”- i què fan?? doncs intentar eliminar les escorrialles
revolucionàries que encara poguessin sobreviure després de
carregar-se al petit cors messiànic, establir monarquies absolutes
per tot arreu i, naturalment, redibuixar el mapa d'Europa que és un
esport practicat des de temps immemorials; i és que cada vegada que
en aquest planeta a algú se li acut organitzar un ciri de dimensions
una mica més àmplies que les que són habituals, la cosa sempre
s'acaba igual: reinventant-se Europa.
Els alegres congressistes de Viena |
Doncs bé,
un dels bonics engendres sorgits de la preclara imaginació dels
congressistes vienesos va ser l'anomenada “Confederació
Germànica”, que consistia en una agrupació de trenta-nou estats
(sí, trenta-nou) presidits pels Habsburg però que cadascun anava a
la seva bola.
Amb el
temps alguns d'aquests estats, especialment Prússia, es van anar
plantejant que si estiguessin units serien més forts, més guapos, mes
xulos i més tot. El que passava és que en 'prussià' de l'època
“units” volia dir “units a mi”, igual que en espanyol actual,
cosa que feia que uns altres estats no ho veiessin gaire clar per
allò de que si un és sucre i el fiquen en un cafè simplement es
dissol per molt que li diguin que no, que la seva ànima de sucre
continua intacta allà, això sí, formant part de la sacrosanta
unitat cafetera.
El puzzle germànic de 1815 |
Finalment
i inevitable (i amb això no els faig cap spoiler) la unitat
alemanya es va fer realitat l'any 1871 però, és clar, tal cosa no
va passar de cop i volta, sinó que hi hagueren uns quants estadis
intermedis.
El que
ens planteja la senyora Perry aquí, sempre tan didàctica ella, és
un d'aquests moments intermedis. Estem a l'any 1859, com en el llibre
anterior de la sèrie Monk. En un dels estats de la Confederàció
Germànica sorgida del Congrés de Viena, diguem que el número
quaranta dels trenta-nou que hi havia en realitat, l'opinió està
molt dividida entre si convé més integrar-se en una hipotètica i
futura unificació o mantenir-se com estat sobirà independent.
Cosa no
gens estranya, la divisió d'opinions que realment compta no és la
que hi pugui haver entre els ciutadans del petit Felzburg (que així
és diu l'estat en qüestió) sinó entre els polítics i oligarques
de torn en funció del que realment importa per molt que es vulgui
disfressar de patriotisme: el puto interès. El puto interès de qui
guanya poder, de qui en perd, de qui guanya terres, de qui les perd,
de qui es dedica al negoci de les armes i ja li aniria bé que es
muntés una guerra per aquesta divisió d'interessos contraposats,
etc.
Aquesta
vegada Monk, l'amnèsic detectiu protagonista de la sèrie, es manté
en un discret segon pla. Qui destaca més és l'advocat Sir Oliver
Rathbone, de la mà del qual (és a dir, de la mà de la senyora
Perry disfressada de Sir Oliver Rathbone) coneixerem encara una mica
més el funcionament del sistema judicial de l'època victoriana. A
propòsit d'això: no sé si el sistema judicial victorià podia
considerar-se modèlic en referència als del seu temps, però si és
així, causa terror pensar com devia ser la justícia en altres
països. Es clar que no és que ara, segons on, s'hagi millorat
gaire.
Llibre
aprofitable? Sí, i a més s'aprenen coses prou interesants.
Moda 1859. Com seien a les cadires??? |