dimecres, 12 d’agost de 2015

EL IMPOSTOR

Títol original: El impostor
Autor: Javier Cercas
Editorial: Random House
Any primera edició: 2014

D'una banda aquesta és la història d'un mentider real que va pretendre convertir en realitat un munt enorme de falsedats i que geirebé ho aconsegueix.

També prova de ser la història de tots aquells que van permetre que les fenomenals mentides de l'impostor prosperessin i es mantinguessin perquè de fet les necessitaven per a seguir endavant ells mateixos; després, quan les gran mentides es van destapar, tots els "mantenidors" van abjurar de l'impostor, naturalment.

També és la història del propi llibre i de l'autor davant de la seva obra. De fet es pot llegir com un assaig de 427 pagines sobre els problemes ètics del senyor Cercas a l'hora d'escriure una no ficció titulada "El impostor" on la ficció ja la posa el propi mentider de tal manera que és impossible superar-lo en tal empresa.

Javier Cercas, autor i personatge


I també és la història de moltes altres coses, entre les quals la pròpia postura de cada lector en particular front al personatge (real) de l'impostor i l'ètica, o manca d'ètica, de les seves impostures. Vargas Llosa, per exemple, ha dit d'ell que és un monstre, encara que un monstre genial. Ja se sap que Vargas Llosa no és un senyor amb qui sigui gaire convenient compartir determinades opinions, independentment de si a un li agrada o no la seva producció literària, però em temo que aquest cop no va gaire desencaminat.

Enric Marco, personatge i autor


Enric Marco, l'impostor, va néixer el 12 d'abril de 1921, però ell va mantenir durant dècades la fal·làcia de que va néixer el 14 d'abril, "just deu anys abans de la proclamació de la Segona República". La primera mentida ja es refereix, doncs, a la data del propi naixement, perquè un 14 d'abril en tant que commemoració d'una República que va posar fi a una monarquia corrupta és molt més "comercial" que un més discret 12 d'abril. És clar que un 14 d'abril, però de nou anys abans que naixés Enric Marco, també va passar un fet remarcable: es va enfonsar el Titànic, però d'això no consta que Marco n'hagi fet mai cap esment.

Marco va estar a la Guerra Civil, sí, però perquè el van enxampar per a anar-hi, no per cap ànsia revolucionària. Quan va acabar la Guerra Civil va viure una certa situació de clandestinitat, sí, però no per ser activista antifranquista com menteix ell, sinó per a evitar que el tornessin a enxampar per a fer el servei miltar franquista. Durant la Segona Guerra Mundial va estar a Alemanya, sí, però no com a activista antinazi sinó com a treballador voluntari en virtut d'un conveni entre els governs de Hitler i Franco, cosa de la que Marco es va aprofitar per a seguir fugint del servei militar franquista. I finalment va estar empresonat a Alemanya durant un temps, sí, però per una causa judicial ordinària i no pas per haver conspirat contra el Tercer Reich.

I on no va estar mai, però mai, va ser en el camp de concentració de Flossenbürg. Ni en aquest ni en cap altre. Sí que hi va anar amb molta posterioritat, i hi va aconseguir una fotocòpia d'una pàgina del llibre de registre que després va manipular convenientment per a "demostrar" que hi havia estat internat, cosa que el va ajudar a arribar a ser president de l'Amical Mauthausen, una associació d'antics deportats espanyols.

Ah, i al començament del postfranquisme també va ser capaç de prendre el pèl d'una manera insuperable a la CNT: sense haver estat mai anarquista ni haver-se dedicat mai de la vida al sindicalisme de cap color va aconseguir que la CNT, sindicat anarquista més que històric, es cregués les seves troles fins al punt de fer-lo el seu Secretari General, primer a Catalunya i després a l'estat espanyol.

En fi, hi ha més coses és clar, però no es tracta de reproduir aquí tot el llibre. És comprensible que el senyor Cercas esperimentés problemes ètics a l'hora de decidir si escrivia aquest llibre o no; de fet, el senyor Cercas era el dipositari de tots els dubtes ètics que comporta la narració de la trajectòria d'Enric Marco. Pel que sembla, Enric Marco no en va tenir mai de problemes ètics amb la seva trajectòria; i ara, als seus noranta-quatre anys segueix sense tenir-ne.

Llibre sens dubte aprofitable, encara que probablement el senyor Marco no estaria d'acord amb aquesta qualificació per bé que ha admès que l'autor no ha mentit en cap moment ...i no oblidem que el senyor Marco és expert en mentides. 

*******************

ENTREVISTA A JAVIER CERCAS A TV3



*******************

ENTREVISTA A ENRIC MARCO A CATALUNYA RÀDIO





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada