HOUSE OF CARDS

Sèrie House of Cards nº 1

Títol original: House of Cards
Autor: Michael Dobbs
Editorial: Alba
Any primera edició: 1989

Any edició revisada: 2014

Any primera edició per Alba: 2014

Segons explica ell mateix, l'any 1987 el senyor Michael Dobbs era cap de gabinet de la senyora Thatcher (sí, ella). En plena tercera campanya electoral seva, la senyora Thatcher estava especialment insuportable (quan no hi havia eleccions només solia estar horrorosament inaguantable) i manifestava sovintejats accessos de mala llet indiscriminada; un d'aquests accessos va fer blanc en el seu cap de gabinet, el senyor Dobbs, a qui per la simple raó de que passava per allà li van caure al damunt totes les bronques que guardava acumulades la cap de govern des de primera hora del matí (la que s'havia d'haver endut el senyor Thatcher, ves a saber per què; la del lleter; la del majordom que li va servir massa tèbies les torradetes de l'esmorzar; la del poble britànic amb aquesta mania de fer eleccions periòdicament, recordant-li allò de "polvus eris et polvus reverteris", però en anglès, és clar; la de l'oposició parlamentària que es negava a votar favorablement un augment de la seva assignació per a laca per al cabell (al·legant que Winston Churchill mai de la vida havia demanat tal cosa...)

La senyora Thatcher, primera importadora de laca de la Gran Bretanya

Total, que el senyor Dobbs, que ja començava a estar fins el monyo de la senyora Thatcher, després de polir-se tres ampolles de vi (ho diu ell, no jo) ja havia creat l'embrió d'una novel·la en la que el personatge principal tenia com a objectiu carregar-se al Primer Ministre, i si podia ser amb humiliació i traïdoria, millor. Aquest personatge es diria Francis Urquhart; les seves inicials, per tant, serien F U, que en anglès signifiquen "fuck you", és a dir "que et donin pel sac". Tampoc no és casualitat, i tampoc no ho dic jo: el senyor Dobbs li estava dient "que et donin pel sac" a la senyora Thatcher, cosa que en definitiva també vam fer uns quants milers de milions de persones més d'aquest planeta, entre les que humilment em compto, però sense tanta literatura.

L'actor Ian Richardson com a Francis Urquhart

La novel·la se situa temporalment un cop desapareguda d'escena la senyora Thatcher. El Primer Ministre que hi apareix, per tant, és el seu successor, i aquest és el blanc de les sofisticades salvatjades de Francis Urquhart. A la realitat el successor de la senyora Thatcher (PM de 1979 a 1990) va ser John Major (PM de 1990 a 1997), però a la novel·la, el successor de Thatcher -que malgrat que per poc era encara Primera Ministra quan es va publicar el llibre- es diu Henry Collingridge i no té res a veure amb el senyor Major, que ni tan sols s'havia estrenat encara en el càrrec.

El que desitjava el senyor Dobbs era carregar-se -imaginàriament, és clar- a la Primera Ministra d'una manera més aviat tirant a perversa i maligna, però això no vol dir que hagués de cometre la imprudència d'utilitzar-la directament com a personatge amb nom i cognom. Per molt encès que hom estigui no s'ha de perdre mai el senderi.

Lord Michael Dobbs

D'altra banda resulta que el Primer Ministre imaginari que s'inventa el senyor Dobbs no és tampoc cap monstre, fins i tot es podria dir que és una bona persona; per tant és impossible que la senyora Thatcher pugués denunciar mai davant un tribunal que Henry Collingridge era una representació seva, perquè ella sí que era un monstre i no era bona ni era persona.

I per descomptat, qui també és un monstre és Francis Urquhart, qui a més broda elegantíssimes frases per a la història com per exemple aquesta: "Qualsevol grau de crueltat és imperdonable. Per això no té cap sentit ser cruel a mitges". O aquesta altra: "Jesús ens va dir que perdonéssim als nostres enemics, i ¿qui sóc jo per a dur la contrària al Totpoderós? Però en la seva infinita saviesa no va fer ni mig maleït comentari sobre perdonar als nostres amics i encara menys a les nostres famílies". No és encantador?

La novel·la del senyor Dobbs no fa concessions a l'avorriment; tots i cadascun dels personatges estan més que ben trobats; la trama es posa interessant des del primer moment; els paràgrafs introductoris de cada capítol, en els que Francis Urquhart es dirigeix directament al lector, són d'un cinisme demolidor i per això mateix són impagables; i el que fa més por és que tot plegat està basat en l'experiència real del autor, és a dir, de l'ex-cap de gabinet de la Primera Ministra del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord.

Llibre aprofitable? No ho dubtin ni un instant. Ah, i una altra cosa: recomanaria que no es perdessin la sèrie que va fer la BBC l'any 1990 sobre aquest llibre; és una molt bona adaptació i una de les millors sèries britàniques de la dècada dels 90. Pel que fa a la sèrie nordamericana... si us plau, no és moment de parlar de vulgaritats.

*******************

Introducció del primer episodi de la sèrie de la BBC, on Francis Urquhart, mirant "tendrament" un retrat de la senyora Thatcher, comença dient: "Res no dura per sempre"

*******************

 

Capsa dels DVD de la sèrie britànica