Sèrie
Falco nº 3
Títol
original: Venus in copper
Autor: Lindsey Davis
Editorial: Edhasa
Any primera edició original: 1991
Autor: Lindsey Davis
Editorial: Edhasa
Any primera edició original: 1991
Abans
d'entrar en matèria sobre aquesta novel·la em cal recordar, encara
que només sigui molt per sobre, quelcom a què ja he fet referència
en ressenyes d'anteriors episodis de la sèrie Falco: l'única
relació entre el rigor històric i la senyora Davis és que la
senyora Davis és l'assassina i el rigor històric és la víctima.
Per a més detalls, vegin les referències dels llibres anteriors.
Gràcies.
He de
reconèixer que la meva aproximació a la tercera novel·la de la
sèrie Falco ha estat francament inesperada, oi més tenint en compte
que després de llegir el segon episodi vaig arribar a la conclusió
que no calia córrer per a llegir-ne cap més. Bé, de fet es veritat
que no he corregut gaire: el llibre anterior el vaig llegir a
desembre de 2013. Per què he fet una altra incursió en la vida de
Marcus Didius Falco, doncs? Fàcil: em vaig sorprendre a mi mateix en
un d'aquells moments en que hom és conscient que no està per a res
que faci pensar ni poc ni gens i que el que necessita de veritat és
una cosa ben simple, que no plantegi cap problema i que al mateix
temps distregui, tot això sense arribar a tenir la sensació de que
el que estàs llegint no és redueix a una simple presa de pèl. Si
hom es pren els llibres de la senyora Davis com una mera paròdia
d'alguna cosa i descarta completament l'absurda idea de que la
senyora Davis fa novel·la històrica, la sèrie Falco és ideal per
a moments en els que el que es necessita és pura intrascendència.
I a més, si pots comprar el llibre de manera instantània en format
e-book per a desconnectar de tot immediatament, que és el que jo
vaig fer, aleshores és que ja no es pot demanar més.
En aquest
tercer episodi l'amic Falco es troba embolicat en foscos afers
immobiliaris; dit d'una altra manera, a la Roma de l'emperador
Vespasià ja existia Nunyus et Navarrus i sembla que aleshores, igual
que ara, la pretensió d'eliminar especuladors i corruptes només era
això, una pretensió sense possibilitats d'èxit.
Pel que fa
al personatge, deu ser allò que el contacte repetit crea odis i
afectes però la veritat és que Falco em comença a caure bé. Pobre
home, viu envoltat de perills: els seus clients, que no són
precisament exemples d'honestedat, són un perill; l'emperador
Vespasià, amb els seus encarrecs ocasionals un pèl sortits de mare,
és un perill; al propietari del pis on viu Falco (perquè a l'any 71
d.c. Falco viu en un pis) val més no trobar-se'l casualment pel
carrer; la tintorera (la senyora de la tintoreria, no la bèstia
marina) que viu als baixos de la finca de Falco sol ser una mica
massa contundent; la mare de Falco és una d'aquelles mares que hom
ha d'acabar acceptant que no se la treurà de sobre mai; la nòvia de
Falco, quan treu a passejar una estoneta el seu caràcter, pot
arribar a provocar certa alarma...
 |
|
Bloc de pisos a la Roma Imperial.
Resulta que sí, que n'hi havia
|
Pel que fa
a Falco, de fet és un bon tipus. S'autoconsidera bo en el seu
treball de detectiu privat, i la veritat és que no ho fa malament.
Es conscient de les seves limitacions, i sense pretendre ser més que
ningú, no permet que se'l trepitgi... a menys que el "trepitjador"
sigui insalvablement més fort que ell, és clar, i tot i així ja
sap trobar la via de posar a l'abusador en el seu lloc, encara que no
sigui de manera immediata. Falco és dels que sap que moltes vegades
la venjança és un plat que s'ha de servir fred. I a la intimitat,
deixem-nos estar, Falco és un bonàs encara que potser a ell no li
agradaria admetre-ho obertament.
I ara, la
pregunta habitual: llibre aprofitable? Doncs ja he opinat al
començament: la sèrie Falco és ideal per a moments en els que el
que es necessita és pura intrascendència.
Ah, i no
oblidin que no s'ha de caure mai en l'absurd de pensar que la senyora
Davis fa novel·la històrica. Passin-ho bé.
