Autor: José María Zavala
Editorial: Debolsillo
Any primera edició: 2011
De fet el llibre té una bona entrada. Comença
amb la família de Carlos IV. La família de Carlos IV sempre ha estat un
referent molt agraït quan es parla de la història dels Borbons, sigui
quina sigui la faceta que es vulgui tractar. María Luisa de Parma,
esposa de Carlos IV, per exemple, ja és tot un personatge per mèrits
propis.
Doncs bé, el senyor Zavala inicia el seu
relat explicant-nos que Maria Luisa de Parma va ser mare d'uns quants
fills... a diferència de Carlos IV, el seu reial marit, que no va ser
pare de ningú. Partint d'aquesta base el senyor Zavala arriba a la
conclusió de que els borbons ibèrics es van acabar amb Carlos IV -es a
dir l'any 1819- i amb ell "se acabó el jamón serrano" autèntic. Tot el
que ha vingut després ha consistit, com a molt, en una col·lecció
d'exemplars tipus "mortadela", de qualitat variable segons l'època.
 |
| La inefable María Luisa |
Vaja, que el recontra-avi de Juan Carlos I de
Borbón y Borbón, no era cap Borbón, sinó un senyor que es deia Manuel
Godoy, que és qui en realitat es beneficiava a la reina consort de les
Espanyes. D'altra banda, veient els retrats que han quedat de la
desenfadada reina sembla clar que el senyor Godoy feia gala d'una
ambició fora mida i d'un estómac a prova de tot.
Més endavant el senyor Zavala ens explica
que Fernando VII, un dels reis més impresentables que ha donat mai la
història, s'hauria assabentat que el seu papà no era Carlos IV, sino el
tío Manolo (Godoy), cosa que l'hauria posat una mica nerviós. Arrel
d'això, a les seves animalades habituals sembla que Fernando n'hauria
afegit algunes d'extra per a assegurar-se que tan inoportú secret seguís
essent això, un secret.
I així, el senyor Zavala ens va passejant
de monarca en monarca, en rigorós ordre cronològic naturalment, fins a
arribar a l'actual titular de la corona de les Espanyes qui, segons els
raonaments de l'autor d'aquest llibre, de Borbón només en tindria el
cognom (això sí, per partida doble) però res més. De cromosomes de
casta, ni un.
Tot això estaria molt bé si no fos perquè
a partir d'Isabel II les explicacions que ens brinda el senyor Zavala
cada vegada s'assemblen menys a una investigació històrica i més a una
col·lecció de xafarderies porterils d'allò més tronades; en fi, que la
cosa, progressivament, va agafant tuf de crònica rosa barata típica de
televisió berlusconiana.
I al cap i a la fi, fràncament ¿què ens
importa a vostè i a mi amb qui se n'anaven al llit tota una sèrie de
senyors que es deien Alfonso, o si aquests Alfonsos eren fills de tal
senyor o de tal altre? ¿O per què tots es deien Alfonso de Borbón,
except un, "pobre home", que es deia Alfonso de Bourbon com la beguda
alcohòlica, però que insisteix que estava emparentat amb l'últim Alfonso
de Borbón regnant?
Hi ha moments en què aquest llibre arriba
a ser fins i tot una mica irritant; em refereixo als passatges (bastant
nombrosos per cert) en què el senyor Zavala esmenta a tal o qual membre
de la "reialesa bastarda" i se'n compadeix profundament perquè,
"pobret/a", el malànima del seu pare no l'ha reconegut i l'ha privat del
seu dret legítim de passejar-se per les Corts europees amb el cap ben
alt. Fins i tot el "pobret/a" ha hagut de posar-se a treballar, com
qualsevol ciutadà corrent, fixa't tu.
Que els donin per allà on més els
molesti! Als "pobrets/es" i al llibre! Els "ciutadans corrents", els que
han de treballar -tant si els agrada com si no- per a poder viure,
aquests sí que tenen problemes! I sempre n'han tingut! I moltes vegades
per culpa de l'Alfonso de torn!
En fi, que està clar que aquest cop he
comès un error monumental: he comprat aquest llibre i me l'he llegit
fins el final pensant que era una investigació històrica i resulta que
no, que és el diari inèdit de la portera del Palacio de Oriente,
publicada ara per la seva néta, la portera del Palacio de la Zarzuela,
disfressada de senyor que es diu Zavala.
Ha estat una equivocació molt tonta, ho
reconec; jo ja l'he comès i no puc tornar enrere. Però vostès encara es
poden salvar: llegeixin alguna altra cosa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada