dimecres, 25 de novembre de 2009

1969


Títol original: 1969
Autor:
Jerónimo Tristante
Editorial: Maeva
Any primera edició: 2009


Murcia, nadal de 1968: una dona, complint inexorablement la llei de la gravetat universal, fa la trajectòria des de dalt de tot del campanar de la catedral fins a terra. És el seu primer vol sense motor i també serà l'últim. D'altra banda, a comissaria, el poli de guàrdia rep l'avís de tan singular succés (a Múrcia la gent no vola així com així) i es presenta al lloc dels fets.

Així comença la trama d'aquesta novel·la d'aires rancis. Dic això dels aires rancis perquè l'autor, de passada que explica la història negra pertinent, prova de pintar l'ambient del què era l'Espanya patètica de finals dels anys seixanta, la del "desarrollismo" i tot això, i si hi ha un adjectiu que li escaigui a Espanya en aquella època, apart de "patètica", és "rància".

La galeria de personatges és arquetípica: el governador civil "y jefe provincial del Movimiento", el cap de la brigada político social, la pensió tipus "13, rue del Percebe", els "americanos", la falangista de la Sección Femenina i, encara que només siguin esmentats de passada, els tecnòcrates de l'Opus Dei, el Ministro de Información y Turismo (Don Manuel Fraga Iribarne, of course), Doña Pilar Primo de Rivera i el propi Caudillo.

La trama és entretinguda; llàstima que el llenguatge emprat recordi el de les pel·lícules de Juan de Orduña o José Antonio Nieves Conde, i que hom s'imagini perfectament a Concha Velasco fent el paper de la falangista; llàstima també que el final sigui directament tonto. Llibre entretingut, com dic (excepte el famèlic final), però no imprescindible.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada