Títol original: Blackwater
Autor: Michael McDowell
Editorial versió en català: Blackie Books
Editorial versió en castellà: Blackie Books
Any primera edició original: 1983
Any primera edició en català: 2024
Any primera edició en castellà: 2024
“Blackwater”, escrita per Michael McDowell és la història d'una família benestant -moolt benestant- d'Alabama (Estats Units d'Amèrica), entre 1919 i 1970.
Per exigència del seu autor, originàriament aquesta història es va publicar repartida en sis volums (“volumets”, de fet), a raó d'un per mes, durant l'any 1983:
Blackwater 1: La Riuada (de 1919 a 1921)
Blackwater 2: El Dic (de 1921 a 1927)
Blackwater 3: La Casa (de 1928 a 1936)
Blackwater 4: La Guerra (de 1938 a 1946)
Blackwater 5: La Fortuna (de 1946 a 1956)
Blackwater 6: Pluja (de 1958 a 1970)
Al començament de cadascun dels llibres hi ha una ressenya sobre l'autor en la que la primera cosa que es diu és que el sr McDowell va ser un “autèntic monstre de la literatura”, com Balzac o Dumas. Bé, diguem que qui ha escrit aquesta ressenya (més aviat “panegíric”) o bé ha estat algú d'imaginació desbocada i d'entusiasme passat de voltes, o bé es tracta d'algú emocionalment molt pròxim a l'autor (més aviat a la seva memòria; l'autor es va fondre amb el cosmos l'any 1999), o bé es tracta d'algú que ha estat molt ben pagat.
Michael McDowell
Aquest mateix ressenyador diu que la saga Blackwater és l'obra mestra del seu autor. A veure: en la meva opinió (particular, que no universal, només faltaria), si aquesta és l'obra mestra del sr McDowell, potser no cal córrer a llegir les altres, les que no ho són (cosa que dubto que es pugui aplicar a Balzac o Dumas).
Amb això no vull dir que el sr McDowell sigui un incapaç i que la saga Blackwater sigui un fiasco, de cap manera, però d'aquí al premi Nobel de Literatura n'hi va un tros.
Encara que algú tingui la temptació de qualificar la saga Blackwater com d'una història de terror gòtic, jo ho deixaria en narració truculenta. El que si diria és que és entretinguda, no gens avorrida, i fins i tot il·luminadora en alguns aspectes.
Pel que fa a això de la “il·luminació”: la saga Blackwater està ambientada a Alabama, estat que durant la major part del segle XX va batre rècords mundials de racisme. Als Estats Units les opcions polítiques es reparteixen entre la dreta (Partit Demòcrata) i l'extrema dreta (Partit Republicà); es podria dir que durant l'època mes esplendorosa de la família Caskey, la protagonista de la història, les opcions polítiques eren la dreta, l'extrema dreta i Alabama (més a la dreta encara). Malgrat que la saga Blackwater no sigui un tractat sociològic ni de lluny, sí que hi queda molt ben reflectit aquest clima ultraconservador i tremendament racista del que s'ha vingut en anomenar l'Amèrica Profunda. Aquesta és una part de l'aspecte il·luminador de la macro-novel·la del sr McDowell.
Les sis cobertes originals de 1983
Els Caskey són una família benestant que conforme va avançant el temps esdevé més i més i més rica, i exhibeix totes les característiques revoltants i mesquines pròpies de qui és tan podridament ric que ni se n'adona de que el seu estil de vida és l'excepció, no la norma. Per a ells el comú dels mortals no és més que una mena de decorat que els pot divertir, els pot ser útil o els pot desagradar, però que en cap cas no té ni dignitat ni entitat pròpia. Tot això, que també és característic de la nostra realitat actual, està molt ben retratat a la saga Blackwater.
Però sembla que no són aquestes coses les que solen atraure en primera instància al públic lector de la saga. El “ganxo” vindria a ser el seu vessant truculent. El sr McDowell ha introduït un element fantasiós, misteriós, que plana per tota la història, des de la primera pàgina fins l'última. Evidentment no explicaré de què es tracta perquè cauria en spoiler flagrant, però sí que diré que penso que seria justament això el que Netflix convertiria en nucli fonamental d'una hipotètica sèrie sí és que es decidís a fabricar-la, quan de fet hi ha altres aspectes de la història que són tant o més interessants que aquest.
Pel que fa als personatges, els membres de la família Caskey i tots els seu satèl·lits, estan molt... com ho diria?... definits. Sí, això: els dolents són molt dolents; els bons són molt bons, tirant a babaus; els mesquins són mooolt mesquins; els innocentots són mooolt innocentots; i els misteriosos són insondables. En definitiva, els que pertanyen al grup de “foscos” no tenen res d'angelical, i els que pertanyen al grup d'angelicals són pràcticament immaculats. Ah, i els 'negres' són de caricatura; bé, en realitat tots són una mica de caricatura, tant 'blancs' com 'negres'.
Però, si més no, la macro-novel·la del sr McDowell és distreta. A qui busqui entreteniment sense més pretensions, la saga Blackwater el satisfarà.
I per a acabar un últim apunt sobre les cobertes dels sis llibres: crec que s'ha de felicitar a qui les ha dissenyat. Són un esquer perfecte per a que la vista se t'hi en vagi quan, a la llibreria, passis pel davant del prestatge on estigui exposada la col·lecció. Una altra cosa és si acabes comprant o no, però em fa l'efecte de que unes quantes vendes s'han fet gràcies a l'aspecte de les cobertes.
Llibres aprofitables? Sí, pel que tenen d'entretingut. Sense anar més enllà.
 |
| Les sis cobertes de l'edició en català |
