Harry Potter - Annex
Títol
original: Harry Potter and the
cursed child
Títol
en castellà: Harry Potter y el
legado maldito
Autor:
Jack Thorne
Editorial
versió en català:
Empúries
Editorial
versió en castellà: Salamandra
Any
primera edició original: 2016
Any
primera edició per Empúries:
2016
Any primera
edició per Salamandra: 2016
No, aquesta no és la vuitena entrega de Harry Potter. I no, aquest llibre no l'ha escrit la sra Rowling. I no, no és una novel·la.
La setena i última entrega de Harry Potter, "Harry Potter and the Deathly Hallows" va ser publicada l'any 2007 i hauria de figurar a la Història de la Literatura com una de les massacres més sanguinàries -i despietades per al lectors- que mai s'han escrit. La continuació més digna d'aquell llibre no podia ser altra, precisament, que el fet que no hi hagués continuació. Tots els personatges que van sobreviure a allò es mereixien un llaaarg descans per a refer-se de les seves enormes i sensibles pèrdues. I els lectors també.
La sra Rowling va fer santament quan va decidir dedicar-se a explorar altres camins literaris i no crear una altra entrega de la sèrie, dedicada a liquidar fulminantment i sàdica la resta de l'univers Potter.
Però vet aquí que nou anys després, el 2016, apareix "Harry Potter i el llegat maleït", que a la ficció se situa dinou anys després de la massacre de "The Deathly Hollows".
La primera cosa que vull comentar és la coberta del llibre. Doncs bé, resulta que és la mateixa tant per a l'edició en anglès, com en la traduïda al català, com en la traduïda al castellà o a qualsevol altre idioma. Mateixa composició, mateixos colors, mateix dibuix un pèl amenaçador, i mateix text amb només alguna petita variació sense importància.
I en totes les edicions hi ha dues parts del text que destaquen significativament sobre la resta: una que diu "Harry Potter" amb tipografia enorme, i una altra que diu "J.K.Rowling" amb tipografia també prou ressaltada com per a desviar l'atenció dels altres dos noms que estan consignats a continuació.
Coberta de l'edició en castellà
Què se'n pot deduir -subjectivament, és clar- de tot això?
Doncs, per exemple, que aquesta portada no ha estat pensada en cinc minuts ni ha estat decidida per pures i innocents raons estètiques. No, en absolut. Aquesta portada ha estat pensada per vendre "Harry Potter" urbi et orbe i per vendre'l, a més, com si fos un producte genuí de la sra Rowling; com si fos realment la vuitena entrega, vaja, cosa que no és.
Qui ha escrit realment aquest llibre és el sr Jack Thorne, que és escriptor i productor de televisió i teatre. El que ha escrit el sr Thorne no és una novel·la de Harry Potter sinó una obra de teatre basada en els personatges de la saga. La idea original d'on parteix aquesta obra és del propi senyor Thorne, un altre senyor que es diu John Tiffany, i naturalment la sra Rowling. Sense la sra Rowling no hi hauria Harry Potter, això és innegable, però ella no ha escrit aquesta obra de teatre, malgrat que els dissenyadors de la portada hagin volgut jugar (i segur que amb fortuna) amb una impressió visual enganyosa per a aconseguir un extraordinari volum de vendes (també segur que amb fortuna), com si aquesta fos realment la vuitena entrega de "Harry Potter". Per cert, sospito que l'equip de dissenyadors de la coberta podria haver estat capitanejat per la pròpia sra Rowling. No sé... és una sensació...
Un altra cosa a tenir en compte també, és que el títol original és "Harry Potter i el nen maleït", i no pas el "llegat" maleït. Quina mania de falsejar els títols quan es tradueixen! Hi hauria d'haver una llei contra això... que segurament perdria tot el sentit quan la traduïssin.
I ara anem a l'obra de teatre en sí, de la qual aquest llibre n'es "l'edició especial del guió dels assajos", segons la publicació original en anglès.
Doncs bé, considero absolutament admirable que aquest guió teatral s'hagi portat realment a l'escena. Es va estrenar oficialment al Palace Theatre de Londres el dia 30 de juliol de 2016. Jo no n'he vist cap representació, i sóc incapaç d'imaginar com s'ha pogut transformar aquest text en una obra de teatre realment interpretada. Hi ha màgia per totes bandes, moltes localitzacions espectaculars, viatges en el temps, personatges que al cinema només es poden crear amb efectes especials informatitzats...
Sí que, en canvi, em puc imaginar aquesta història en versió cinematogràfica, i fins i tot puc imaginar al senyor Alfonso Cuarón arruïnant-la, tal com va fer amb "Harry Potter i el pres d'Azkaban" (cosa que no li perdonaré mai), pero repeteixo que no me la puc imaginar en un escenari, amb la pila de recursos de tota mena que demanda; a menys que s'hagi optat per una escenografia del tot minimalista, no ho sé...; si hi ha algun lector d'aquesta ressenya que hagi vist en el seu moment aquesta obra representada, li agrairia que ens il·luminés a tots els altres lectors i a mi mateix amb un comentari a aquesta entrada, de veritat.
Si l'obra hagués estat escrita per la sra Rowling hi hauria hagut més morts, i amb molta més sang, això no cal ni dir-ho, però la cosa no va tant de grans i salvatges jocs de poder, que en certa manera sí (és inevitable, imagino), com d'altres aspectes més, diem-ne, personals. Per exemple, el conflicte generacional.
Harry, casat amb la germana de Ron Weasley, ha tingut descendència, i el seu fill, de nom Albus Severus (pobret...), arribat a l'adolescència no considera que el seu pare sigui un heroi. Si més no, per a ell no ho és. Papà Harry tampoc encerta la manera d'entendre's amb el seu fill. Els sona tot això?
D'altra banda, Draco Malfoy també té un fill, de la mateixa edat que Albus Severus of course, i de nom Scorpius, que tampoc manté una relació perfecta amb el seu pare, però que jo diria que no és tan conflictiva com la que Albus té amb Harry. El propi Draco tampoc va tenir mai una relació fàcil amb el seu propi pare, i avi de Scorpius.
La veritat és que és interessant l'exploració que el sr Jack Thorne fa d'aquests conflictes generacionals. I si volen la meva opinió (si no la volen saltin-se les següents frases) ha de ser bastant més difícil ser fill de Harry Potter que fill de Draco Malfoy. Al cap i a la fi, Draco, encara que la vida l'hagi fet més malcarat, no és tan histèric; i sobretot, és un tros de pare. En canvi Harry segueix essent el mateix disparat de tota la vida, incapaç de reflexionar abans de fer qualsevol cosa (com salvar el món, per exemple) i amb les neurones permanentment despentinades. Harry està tan pendent de ser Harry que li resulta molt difícil saber qui és i com és el seu fill. I és clar, el noi n'està fins el gorro del seu heroïc pare, i de ser "el fill de".
I què passa entre Albus i Scorpius? Ah, bona pregunta. Són amics. Molt amics. Molt, però que molt amics. I així podria continuar pujant el grau, cosa que el sr Thorne no ha gosat fer... i segurament la sra Rowling no li hagués permès... Bonic tema de debat si un dia d'aquests s'avorreixen.
Scorpius i Albus en versió teatral
En fi, que "Harry Potter i el llegat maleït" és un guió escènic que jo diria que és aprofitable, sí, però que seria injust comparar-lo amb els set llibres de la saga Potter escrits per la sra Rowling, perquè és una altra cosa. Opinió subjectiva, naturalment, com sempre.
Coberta edició original
