ESPAÑA QUEDÓ ATRÁS

Títol original: España quedó atrás
Autor: Ramón Cotarelo
Editorial: Now Books
Any primera edició: 2018

NOTA DE L'EDITOR:

Aquest és el llibre nº 350 que es comenta en aquest blog.

0==============0

ADVERTIMENT:

Aquesta ressenya no és en absolut neutra i és segur que no agradarà gens a determinades sensibilitats. A partir d'aquí cadascú és sobirà -naturalment- de seguir llegint, o no.

0==============0

Aquest llibre es va publicar al març de 2018, és a dir cinc mesos després de la proclamació de la fugaç indepèndència de Catalunya i mentre tot just estava començant la repugnantment vergonyosa farsa processal de les forces fàctiques espanyoles contra aquells que van decidir dir ben clar que ells, d'espanyols, no ho eren. També era el moment en que dia a dia, hora a hora, s'anava desvetllant sense manies una veritat que des de feia dècades hauria d'haver estat evident per a tothom: que el feixisme i el franquisme han perdurat intactes -en aquests territoris que els propis feixistes-franquistes anomenen "España"- des que van ser inventats, a començament del segle XX.

I a hores d'ara el feixisme i el franquisme segueixen vius i amb una ufanosa salut de ferro en tots els àmbits de l'Estat espanyol. Tots. Des de la punta de la corona fins a baix de tot de la claveguera més profunda. Bé, amb una excepció: el govern central. Allà, en comptes de feixistes franquistes, hom hi pot trobar una àmplia varietat d'idiotes que prenen a la gent per estúpida (i malauradament, pel què fa a un cert percentatge de la població, ho encerten).

El senyor Cotarelo va néixer a Madrid l'any 1943. Viu a Madrid i es considera espanyol. Per tant no està "genèticament" contaminat per la "immundícia catalanista". Tot i així, la seva línia argumental pel que fa al quasi etern conflicte Catalunya / Espanya està bastant més a prop de la "immundícia catalana" que de la "hidalguía española"; no li deu ser fàcil fer amics a casa seva.

En aquest llibre el sr Cotarelo respecta i defensa uns punts de vista que als poders fàctics espanyols els posen els pèls de punta, és a dir, respecta i defensa la democràcia i els drets de les persones. S'ha d'admetre, d'altra banda, que hi ha parts del llibre que ja estan caducades i d'altres que estan a punt de caducar perquè els esdeveniments que s'han produït des de la seva publicació fins ara han depassat, per inversemblants i repulsius, qualsevol cosa que la més febrils de les ments hagués pogut imaginar mai.

A més, també s'ha d'admetre que el senyor Cotarelo peca d'optimista quan hipotetitza que al final, en aquest quasi etern conflicte Catalunya / Espanya, la política i el sentit comú s'acabaran imposant, quan resulta que el que s'està imposant constantment són les pràctiques cavernàries i l'autoritarisme tirànic més descarat. I sobretot, el sr Cotarelo peca de molt optimista quan titula i acaba el llibre amb la frase "España quedó atràs". España no "quedó atrás" en absolut, entenent per España, la "hidalga" de tota la vida; com tampoc queden "atrás" els versos d'Antonio Machado que el propi sr Cotarelo ens recorda: "Castilla miserable, ayer dominadora / envuelta en sus harapos, desprecia cuanto ignora". I el sr Machado tampoc era català.

Llibre aprofitable però que està caducant a marxes forçades.

MIS LÍOS CON EL CINE

John Irving nº 12

Títol original: My movie business. A memoir
Autor: John Irving
Editorial: Tusquets
Any primera edició original: 1999
Any primera edició per Tusquets: 2000

Com molt bé explica el títol original (a diferència del títol idiota traduït) aquest llibre no és una novel·la sinó 'a memoir' del propi senyor Irving que explica la seva relació amb el cinema ('my movie business', no l'estupidesa aquesta dels 'líos') en base a l'adaptació que se n'ha fet d'alguns dels seus llibres per a aquest medi.

En el moment d'escriure el llibre (1999) ja s'havien fet tres pel·lícules basades en històries del sr Irving: "The World According to Garp" (1982); "The Hotel New Hampshire" (1984)"; i "Simon Birch" (1998) basada parcialment en "A prayer for Owen Meany".

La quarta pel·lícula, "The Cider House Rules" estava en procés i és aquesta de la què el sr Irving en parla en aquest breu llibre.

Vagi d'entrada la repetició del que ja he dit en altres ocasions: considero absolutament impossible portar al cinema cap de les obres del sr Irving sense convertir-la en una altra cosa, que serà diferent però mai dels mais millor que l'original.

La tòpica frase que diu allò de "una imatge val més que mil paraules", en el cas del sr Irving és completament falsa: per a portar fidelment al cinema una novel·la del sr Irving es necessitarien tantes imatges que la pel·lícula "Gone with the wind" (1939), d'una durada de 4 hores amb intermedi i títols de crèdit inclosos, semblaria, en comparació, un anunci comercial d'aquests ràpids de la televisió. I tot i així l'intent fracassaria. L'emocionalitat dels escrits del sr Irving són producte de la relació íntima d'aquests amb el lector, amb cada lector en particular. Una pel·lícula és la visió del seu director, que a més la fa per diners. La comparació entre literatura i cinema en aquest cas no és només odiosa; és impossible.

A mi particularment (ja saben que jo no només sóc subjectiu, sino que a sobre ho admeto) la lectura d'aquest llibre m'ha confirmat això que acabo de dir. El sr Irving explica un seguit de modificacions que ell mateix ha fet del seu llibre original, "The Cider House Rules", per a que la història quadrés en una pel·lícula de dues hores i cinc minuts. Personatges fonamentals que desapareixen, lapses de temps que es deformen terriblement (quinze anys del llibre passen a ser quinze mesos a la pel·lícula), canvis en alguns del personatges que 'sobreviuen' a l'adaptació...

És a dir, que de fet el sr Irving no ha 'adaptat' "The Cider House Rules" al cinema: ha creat una altra cosa; i tampoc es tracta d'una creació, sinó d'una co-creació amb el director de la pel·lícula, el sr Lasse Hallström. No nego que el film resultant sigui atractiu, i fins i tot emotiu, però no és el llibre i no se li podrà comparar mai.

Jo no he vist la pel·lícula i no sé si la veuré (mai es pot dir que 'no' categòricament, la vida dóna moltes voltes), però tenint en compte el que explica el sr Irving sobre la gestió del film em decantaria per assegurar que 'no, gràcies' tot i que paradoxalment em quedo amb la impressió de que m'agradaria molt veure les interpretacions de Michael Caine com el doctor Wilbur Larch i Tobey Maguire com a Homer Wells. Em quedo amb les ganes. És una opció.

Llibre aprofitable pel que té d'il·lustratiu. I si algú de vostès ha llegit "The Cider House Rules" i n'ha vist la pel·lícula no estaria malament que ens expliqués què en pensa. Gràcies.

 

Cartell de la pel·lícula "The Cider House Rules"

 

John Irving fent de cap d'estació a la pel·lícula

 

Coberta de la primera edició original (1999)