Títol original: Churchill. Walking with Destiny
Autor: Andrew Roberts
Editorial: Crítica (Planeta)
Any primera edició original: 2018
Any primera edició per Crítica: 2019
L'editorial local, Crítica (Planeta), ha canviat el títol original de l'obra, "Churchill. Walking with Destiny", per "Churchill. La Biografia".
Posats a fer, si el que l'editorial local pretenia era, segons el seu particular i discutible criteri, ajustar més el títol al contingut del llibre, el podia haver canviat per "Churchill. L'Hagiografia". I és que llegint cadascuna de les 1.302 pàgines de l'obra (més 168 pàgines d'annexos diversos; total 1.470 pàgines) es veu clarament que el senyor Andrew Roberts, més que biògraf, és devot de Sir Winston. I a més també es veu que és un conservador d'allò més clàssic; la reina Victòria l'hagues trobat un pel massa ranci, em temo.
Res d'això treu mèrit al llibre, de cap manera. Si podem obviar -tampoc és gaire difícil- els freqüents comentaris admiratius de l'autor vers la figura del seu venerat Sir Winston, ens trobem amb tota una Senyora Història sobre algú que, efectivament, mereix un lloc entre les llegendes del segle XX.
Encara que potser caldria fer una altra precisió i al mateix temps suggerir una altra idea per al títol: en comptes de "Churchill. La Biografia" potser seria més precís "Churchill i la Segona Guerra Mundial", vist que 510 pàgines de les 1.302 de l'obra se centren en cinc anys, els de la Segona Guerra Mundial. Els altres 86 anys de la vida de Sir Winston ocupen les 792 pàgines restants; de fet el senyor Roberts despatxa els darrers 10 anys de la vida de Churchill en 18 pàgines. Puc estar d'acord en què l'última etapa de l'existència física del personatge (que no és de ficció encara que de vegades ho sembli) no és ni de bon tros la més interessant, però d'altra banda llegir el segment de la Segona Guerra Mundial narrat pràcicament dia a dia tampoc és fàcil. Però bé, això és una apreciació molt personal i subjectiva meva.
Tot i així, aquesta part sobre la Segona Guerra Mundial aporta aspectes que no se solen trobar en altres lectures sobre el tema, com per exemple la visió que Churchill tenia sobre Roosevelt o Stalin o De Gaulle, i viceversa. O la curiosa manera que tenia Churchill de parlar francès, que tal com la presenta el senyor Roberts era més pròpia d'un personatge de la sèrie 'Allo 'Allo (si no tenen certa edat, consultin la Wikipèdia) que d'un primer ministre britànic.
També és molt interessant descobrir com Churchill tenia idees i actituds que actualment, començat el segle XXI, serien absolutament inacceptables per masclistes, racistes, supremacistes i altres "-istes" no gens afavoridors per a la biografia de ningú, però que en el seu temps no desentonaven gens perquè aquesta mena de visions eren considerades "normals" no només pels líders polítics sinó també per la població en general... excepte si eres dona sufragista, negre, indi, jueu, etcètera, és clar.
En conclusió, aquest llibre sobre Sir Winston és, indubtablement, aprofitable. Ara bé, els aconsello que el llegeixin arrepentjant-lo en un faristol; jo no he arribat acomprovar quant pesa per la senzilla raó que a casa no tinc cap estri per a poder-ho mesurar, però els asseguro que si no prenen precaucions poden acabar amb els canells afectats de per vida. Estan avisats.
Coberta de l'edició original
