VIATGE AL PAÍS DELS BLANCS

Títol original: Viaje al país de los blancos

Autor: Ousman Umar

Editorial: Rosa dels Vents
Any primera edició original: 2019

Ousman va nèixer a Ghana i allà hi va viure fins als dotze anys, moment en què, fascinat per una idea, va decidir iniciar un viatge al "país dels blancs". Bé, de fet, més que una idea, el que li causava fascinació era una concepció idealitzada i alhora difusa de la terra meravellosa que pensava que era el país dels blancs.

Naturalment, el país dels blancs és Europa, que ja d'entrada no és un país, sinó un trencaclosques de peces sovint impresentables i que lluny de ser 'blanques' solen ser de colors barrejats, pero això l'Ousman, en el moment de començar el seu viatge, no ho sabía. Tampoc no sabia que a Europa hi havia qui reivindicava que sí, que Europa havia de ser el país dels blancs i per tant tot el que no era blanc s'havia de netejar. Ousman va descobrir això poc després d'aconseguir arribar al seu paradís imaginari i veure que, com a paradís, era justament això, imaginari.

La travessa de Ghana fins a Europa va durar cinc anys. Aquesta va ser l'adolescència d'Ousman, dels dotze als disset anys. La major part del llibre està dedicada a narrar aquesta travessa, partint de Ghana, passant per Níger, Líbia, Algèria... fins a arribar a un lloc anomenat Spain, o una cosa així. Durant el viatge hi va haver de tot, coses bones i coses dolentes, però això vist des de la mentalitat d'Ousman; des de la mentalitat de qualsevol europeu mitjà, si és que tal cosa existeix, va ser un viatge a través de l'Infern.

Ousman Umar

Podria semblar que el llibre està fet a base de tòpics. Res del que s'hi explica vindrà de nou a qui segueixi per televisió, ràdio o premsa les inacabables notícies que fan referència a 'immigrants' o 'sense papers' o 'menas'... és a dir, persones, que arriben amuntegades en pateres. Això, si aconsegueixen arribar. Persones que un cop desembarcades i quan es poden refer físicament una mica - refer-se psicològicament és molt més complicat - expliquen com han estat enganyades, maltractades, torturades, explotades, violades i abandonades per màfies organitzades, o la pròpia policia dels països per on han passat, o per individus a qui ni tan sols els calia formar part de les màfies o les policies per a passar-se-les per la pedra, en tots els sentits de l'expressió.

Si tots aquests "tòpics" li passessin a vostè, o al seu veí, o al descerebrat que vota xenofòbia, ja veuriem quants mil·lisegons trigaven abans de replantejar-se el concepte de "tòpic". Recomano un exercici que sembla fàcil: quan vostè llegeixi una notícia sobre el tema, o si llegeix aquest mateix llibre, imagini que és un dels que "fan el viatge" i li passa el mateix que als seus companys, com per exemple que hagi de deixar pel camí al seu millor amic sabent que es morirà sol en menys de dos dies... o que és vostè mateix a qui deixen sol, morint-se.

I un cop vostè arriba al "país dels blancs" imagini's que el tanquen en un lloc que li diuen CIE, que no es diferencia d'una presó, que segueixen abusant de vostè de diverses i variades maneres i que amb una certa freqüència li diuen "ves-te'n al teu país", i que això li diu algú que no té ni puta idea de quin és ni com és el país d'on ve vostè.

Mirin, saben què els dic? Que tant me fa si aquest llibre sembla fet a base de tòpics recosits o no. S'ha de llegir. És més, hauria de ser lectura obligatòria a tots els centres educatius de secundària, i no només per als alumnes. Aquest llibre no és només aprofitable. És imprescindible.