dimecres, 5 d’abril del 2017

SOLDADOS DE SALAMINA

Títol original: Soldados de Salamina
Autor: Javier Cercas
Editorial: Debolsillo (i altres diverses)
Any primera edició original: 2001

El senyor Cercas escriu un llibre sobre que escriu un llibre. És a dir, el seu llibre va del llibre que escriu. Està més clar ara? No...

A veure: el senyor Cercas, l'any 2001, va tenir l'impuls d'escriure un llibre sobre un falangista primigeni anomenat Rafael Sánchez Mazas. El tal Sánchez Mazas és, o era, real; també era bastant antiestètic, la veritat, tant físicament (veure la foto de més avall) com moralment, pel que sembla. Diu el senyor Cercas que el tal Sánchez, que també escrivia, va expressar la seva voluntat d'escriure, en un futur, un llibre on explicaria determinades vivències seves i que s'hauria de titular “Soldados de Salamina”.


Rafael Sánchez Mazas


És a dir, que el senyor Cercas escriu un llibre sobre que escriu un llibre, amb un títol que ens diu que no és seu sinó del personatge que figura que protagonitza el llibre... o no. Perquè... qui és l'autèntic protagonista del llibre del senyor Cercas, que es diu “Soldados de Salamina”?

És una mica com l'assassinat de Kennedy: de tots els assassins possibles, l'únic que a aquestes alçades està clar que no ho va ser és Lee Harvey Oswald. Doncs amb aquest llibre passa el mateix: el protagonista, de fet, no és Sánchez. I abans que algú ho pregunti, els soldats de la batalla de Salamina (480 abans de C) només apareixen en el títol, o sigui que tampoc.

Él protagonista és el propi senyor Cercas, a la recerca dels seus propis fantasmes? Els que van perdre la Guerra Civil espanyola? Els descendents dels que van perdre la Guerra Civil espanyola? Tots nosaltres, o alguns de nosaltres, representats per algun altre personatge que apareix en el llibre? Com diu el propi senyor Cercas, cada lector fa la seva pròpia interpretació i totes són vàlides, encara que no totes són legítimes.

Pel que fa a la meva interpretació particular, el que en realitat importa en aquest llibre no és el que es diu, sinó com es diu; és a dir, no és tan important el contingut com l'emocionalitat; i és això el que el fa 'llibre aprofitable'.

A més, si algú té la futura intenció de llegir “El monarca de las sombras”, també del senyor Cercas, sembla que és recomanable haver passat abans pels “Soldados de Salamina”. És el meu cas, ho confesso.

Coberta de l'edició de Tusquets