Títol original: The Whitechapel Conspiracy
Autor: Anne Perry
Editorial: Debolsillo (Random House Mondadori)
Any primera edició original: 2001
Autor: Anne Perry
Editorial: Debolsillo (Random House Mondadori)
Any primera edició original: 2001
El cas que ocupa aquesta vegada a Thomas Pitt se situa a la primavera de 1892 i, com ha passat en altres ocasions, és convenient familiaritzar-se prèviament amb el context abans de començar la seva lectura. Per a tal finalitat cal remuntar-se al començament del segle XIX.
L'any 1815, després de l'apartament definitiu de Napoleó Bonaparte ("Waterloo" no és només el títol d'un primer premi del festival d'Eurovision), es va convocar un congrés internacional, el Congrés de Viena (celebrat, curiosament, a Viena) en el que es va decidir la restauració de les monarquies absolutes europees que Napoleó va tenir a bé escombrar en el seu moment.
Les monarquies restaurades, sempre tan poc pràctiques i curtes de mires, van reproduir els esquemes d'abans de Napoleó, és a dir, retorn dels privilegis de l'alta aristocràcia i de les condicions de semi-esclavatge del poble. Però el poble i la petita burgesia ja havia vist, amb Napoleó, que els privilegis aristocràtics no eren intocables i que tenien dret a exigir i obtenir millors condicions de vida i d'organització social.
Naturalment les minoritàries classes privilegiades es van entossudir en ignorar les demandes populars i burgeses de millores i això va fer que es produís un augment progressiu del descontentament per part de la "majoria damnificada". Com a conseqüència d'això es van generar diversos moviments i aixecaments de protesta, el més sonat dels quals es coneix com les "Revolucions de 1848".
La primera "revolució de 1848" va tenir lloc a França -com no podia ser d'una altra manera- i va aconseguir acabar amb la monarquia de Louis Phillippe d'Orleans, que va ser substituïda per una república. Aquesta nova "revolució francesa" va donar lloc a les altres "revolucions de 1848", que es van estendre a l'Imperi Austríac, Alemanya i Itàlia -aquestes dues últimes encara no unificades-, però allà els resultats van ser molt diferents: els aixecaments van poder ser dominats pels privilegiats en el poder; tot i així aquests es van veure obligats a fer algunes concessions que, a la llarga, derivarien en la desaparició de l'absolutisme i la instauració de règims incipientment democràtics.
Les "Revolucions de 1848" no van arribar a la Gran Bretanya, governada des de 1837 per l'eterna Reina Victoria i el seu entorn. Això no vol dir que no hi haguessin problemes socials. N'hi havia, i molts. Les desigualtats socials eren escandaloses, i a Londres eren especialment notòries. Per tant, l'any 1892, any en que se situa la novel·la de la senyora Perry, si bé a la Gran Bretanya no s'havia produït cap revolució, sí que hi havia la por, des de feia dècades, de que n'esclatés una. I amb raó.
D'una altra banda, i sense tenir necessàriament cap relació amb tot el que s'ha explicat fins ara, l'any 1888 Londres va viure uns successos macabres que han passat a la Història: els assassinats en sèrie de Jack the Ripper (Jack l'Esbudellador). Entre agost i novembre de 1888 cinc prostitutes van ser brutalment assassinades a Whitechapel, districte de l'East End de Londres. L'autor del crim no va ser mai oficialment identificat i el cas ha quedat marcat com un dels misteris més famosos en el camp de la criminologia. Naturalment -potser per allò de l'horror vacui- la no identificació de l'assassí o assassins ha donat lloc a l'aparició d'un allau de teories que han provat d'establir qui hi havia realment darrera de tot l'afer. Algunes d'aquestes teories apunten ni més ni menys que a Buckingham Palace. Per a més informació poden seguir aquest enllaç on poden trobar la teoria que sembla que és la preferida de la senyora Perry, la "Teoria Reial"; si més no, tot s'ha de dir, sabent com funcionen els Serveis Secrets, avui dia en ple segle XXI la "Teoria Reial" seria perfectament creïble.
Tornem a l'actualitat: l'any 2001 la senyora Perry va decidir agafar la història de les Revolucions de 1848 i la dels assassinats de 1888, les va passar pel turmix (o per la liquadora Moulinex, si ho prefereixen) i, voilà!... va publicar "El complot de Whitechapel". La veritat és que l'invent no li ha sortit del tot malament. I ara que vostés ja estan informats dels previs imprescindibles que fan al cas, ja el poden llegir amb un mínim de condicions i de dignitat, si volen. Bon appétit.
