Títol original: Silence in Hanover Close
Autor: Anne Perry
Editorial: Debolsillo (Random House Mondadori)
Any primera edició original: 1988
Un funcionari del Foreing Office del Londres victorià és assassinat a la biblioteca de casa seva. Més britànic, impossible. L'inspector Pitt és requerit, tres anys després, per a investigar el cas i acabar-lo de tancar. Se li demana que hi faci una ullada per sobre i que no aprofundeixi massa; just el que calgui per a confirmar la investigació que ja es va obrir en el seu moment i que va concloure que la mort del funcionari no va ser més que el fatal desenllaç d'una casualitat: un robatori amb resultat de mort involuntària (involuntària per part del lladre... i també per part del mort, obviament).
El cas és que, com no podia ser d'una altra manera (si no, no hi hauria llibre), Pitt no es conforma amb el que tothom ha acordat que era evident, i la cosa s'enreda. "La cosa" i la senyora Perry, perquè, oh miracle, aquest cop la senyora Perry, comparat amb el que sol fer habitualment, comença a complicar-ho tot molt. Fins i tot hi ha moments en què el llibre no només sembla entretingut, sinó que també sembla interessant (increïble, però cert).
Novament, la dona i la cunyada de Pitt són les protagonistes de la investigació. Desgraciadament Lady Vespasia Cumming-Gould s'està recuperant d'un refredat, pobre dona, i no pot fer gaire meravelles. D'altra banda, la foca de Lady Augusta Balantyne, gràcies a Déu, no apareix per a res en tot el llibre.
Una de les notes exòtiques d'aquesta novena novel·la de l'inspector Pitt (que segueix essent una bleda asollellada) és justament el final. Sí, després que la senyora Perry hagués escrit les vuit històries anteriors, acabant-les de qualsevol manera, algú li deuria dir que, aquest cop, si podia ser, s'hi mirés una miqueta més, i aleshores la senyora Perry va decidir fer un final una mica enrevessat, fins a tal punt que hi ha paràgrafs que els has de llegir dues vegades perquè si no et perds. De tota manera, aquesta vegada el final tampoc no és mereixedor del Premi Nobel de Literatura, no llencem les campanes al vol.
En fi, encara que sigui un llibre sense pretensions, com tots els anteriors de la sèrie, fa passar bé l'estona.
