Títol original: Stalin's Ghost
Autor: Martin Cruz Smith
Editorial: Planeta
Any primera edició: 2009
Autor: Martin Cruz Smith
Editorial: Planeta
Any primera edició: 2009
La imatge que s'obté de Rússia a través de la lectura d'aquest llibre és la d'un país enormement gran, enormement fred, enormement corrupte i enormement gris. Sobretot corrupte i gris. No sé si el fet de que l'autor del llibre sigui nordamericà pot haver influït en aquesta visió.
La història comença amb un confós episodi de corrupció policial, per a continuar amb un no menys confós episodi d'aparició suposadament paranormal de Iosiv Stalin - que porta cinquanta anys mort- en una estació de metro. A tot això s'hi afegeixen unes quantes pinzellades de manipulació política a més de referències més aviat poc honorables a la guerra de Txetxènia i a la Segona Guerra Mundial. I tot segueix essent gris i confós.
Si jo fos rus suposo que aquest llibre no em faria gaire gràcia. De fet, sense ser rus tampoc no me'n fa. Massa tòpics. Massa fàcil. Potser sigui veritat que la societat russa de l'era Putin sigui així, però és com si a algú se li acudís fer una novel·la que passés a Itàlia i pintés a tots els italians cridant desaforats "a la siciliana" i menjant spaghetti a totes hores.
No sabria dir si el llibre és aprofitable o no, però està clar que no és imprescindible.
La història comença amb un confós episodi de corrupció policial, per a continuar amb un no menys confós episodi d'aparició suposadament paranormal de Iosiv Stalin - que porta cinquanta anys mort- en una estació de metro. A tot això s'hi afegeixen unes quantes pinzellades de manipulació política a més de referències més aviat poc honorables a la guerra de Txetxènia i a la Segona Guerra Mundial. I tot segueix essent gris i confós.
Si jo fos rus suposo que aquest llibre no em faria gaire gràcia. De fet, sense ser rus tampoc no me'n fa. Massa tòpics. Massa fàcil. Potser sigui veritat que la societat russa de l'era Putin sigui així, però és com si a algú se li acudís fer una novel·la que passés a Itàlia i pintés a tots els italians cridant desaforats "a la siciliana" i menjant spaghetti a totes hores.
No sabria dir si el llibre és aprofitable o no, però està clar que no és imprescindible.
