Títol complet: Opus. Enginyeria financera, manipulació de persones i l'auge de l'extrema dreta dins de l'Església Catòlica.
Títol original: Opus. The cult of dark money, human trafficking, and right-wing conspiracy inside the Catholic Church
Autor: Gareth Gore
Editorial versió en català: Pòrtic
Editorial versió en castellà: Editorial Crítica
Any primera edició original: 2024
Any primera edició per Pòrtic: 2024
Any primera edició per Crítica: 2024
AVÍS: Totes les dades que apareixen en aquest comentari provenen del llibre del sr Gareth Gore. L'autor d'aquest comentari ni confirma ni nega res. Només s'ho creu tot.
El títol en català d'aquest llibre és diferent del títol en anglès. El títol traduït és bastant més suau que el títol original i la veritat és que no entenc per què; el títol original respon molt millor al contingut: “Opus. La secta dels diners foscos, el tràfic de persones i la conspiració de la dreta dins de l'Església Catòlica”.
Després de llegir aquest llibre les dues grans sensacions (entre d'altres) que et queden són 'indignació' i 'fàstic'.
Si et creus el que has llegit, sents indignació i fàstic davant d'uns fets que sembla impossible que puguin ser més repugnants, vomitius i execrables.
Si no t'ho creus, sents indignació i fàstic davant de les barbaritats que s'arriben a dir sobre l'Obra de Déu (que aquesta és la traducció d'Opus Dei)
Mirin, jo em decanto per la primera opció, ja els ho dic ara. Tot seguit esmentaré unes quantes coses que es poden trobar al llibre. Són només breus apunts; llegir-los desenvolupats és tota una experiència.
Abans que res, una prèvia: El sr Gareth Gore és un periodista especialitzat en afers financers. La seva intenció, segons sembla, era escriure sobre la fallida i posterior desaparició (2017) del Banco Popular Español. Però resulta que en el decurs de les seves investigacions sobre el tema es va trobar amb una cosa inesperada: que el Banco Popular Español va estar parasitat durant dècades per l'Opus Dei... i va ser tant tremendament espremut per l'Obra que va acabar caient sense remei.
Així doncs, el que havia de ser una investigació sobre la fallida d'un banc es va convertir, inevitablement, en una investigació sobre l'Opus Dei. Aquest llibre és el resultat de tal investigació.
El sr Gareth Gore comença per explicar-nos qui era, què era i com actuava el fundador de la Cosa, l'inefable José María Escrivá Albás. En un moment determinat el sr José María va substituir el “Albás” pel “de Balaguer” bàsicament per una qüestió de marketing. I també va canviar el “José María” per “Josemaría” i ho va fer per una raó molt pràctica: en el futur, quan el fessin sant, cosa que creia probable, no volia que el seu nom quedés diluït entre la pila de Santos Joseses que ja existien, no volia ser un San José més; manera: dir-se Josemaría; no hi havia cap més Josemaría en el santoral.
No m'estic inventant res de tot això. Ho he llegit al llibre, i tampoc no crec que el sr Gareth Gore s'ho hagi inventat.
Seguim. El futur San Josemaría va néixer l'any 1902. L'any 1928, quan en tenia vint-i-sis, “se li va fer la llum” i es va inventar una mena de germandat laica aprofitant una idea que, segons ell (pag. 60 del llibre), Déu li havia enviat directament. I així va néixer l'Opus Dei, amb una mena de premissa fundacional segons la qual, com que l'Opus Dei va ser creat per Escrivá per inspiració directa de Déu, i Déu és infal·lible, l'Opus Dei és infal·lible. Ni més ni menys.
A partir de les explicacions i descripcions que va fent el sr Gareth Gore anem veient com aquella primigènia germandat laica es va convertint ràpidament en una secta, ras i curt, i també veiem com Escrivá esdevé, en realitat, un 'cap de secta' de manual per a qui la secta era el primer i a continuació el més important era també la secta.
Durant la Guerra Civil espanyola Escrivà hauria tingut comportaments infames aprofitant-se de tothom que podia, sense escrúpols, per tal de salvaguardar-se ell i la seva Obra.
Amb el temps, a més de lliurar-se a pràctiques més aviat patològiques, com les autoflagel·lacions i l'ús de cilicis, va fomentar sense manies el culte a si mateix i encara va trobar temps per a negar l'Holocaust i escriure el manual per antonomàsia de la secta, un llibre titulat “Camino” on s'hi troba dictat fil per randa tot el que els adeptes de l'Opus han de fer, sentir, pensar... vaja, una guia de programació sectària la mar de completa i del tot incontestable.
Escrivá es va arribar a convertir en dictador (amb deliris de grandesa) de l'Opus. A l'Opus Escrivá va exercir una autoritat absoluta, sobre tothom, en tots els aspectes, la qual cosa és típica d'una secta destructiva. Ningú no podia (no pot) sortir de l'Opus impunement, una altra característica típicament sectària. Pel que fa als seus “ministres”, aquests han estat a l'alçada del fundador, no cal ni dir-ho. Per exemple, capellans de l'Opus han arribat a fer ús de les informacions que els han arribat per via de la confessió (el catoliquíssim secret de confessió) per tal d'ajudar a l'organització a controlar a algun dels seus membres o simpatitzants sempre que ha convingut.
A finals dels anys 1960's, mantenir el culte a la personalitat d'Escrivá ja era un objectiu definitori de l'Opus. I un altre objectiu definitori ha estat fer diners, més diners i encara més diners. Segons el que llegim en el llibre del sr Gareth Gore aquesta va ser una obsessió constant d'Escrivá. El sr Gore també ens explica que des dels anys 1950's l'evasió de capitals no era una activitat estranya a l'Obra. Va ser precisament a partir dels 1950's quan l'Opus va fer-se amb el control del Banco Popular mitjançant adeptes seus.
I on hi ha diners, hi ha poder. Això sí que va a missa, mai millor dit. Aquí tenim alguns noms de personatges rellevants que han estat membres de l'Opus i l'han servit amb gran diligència, segons el llibre del sr Gareth Gore: Adolfo Suárez, primer ministre espanyol; Luis Valls-Taberner, president de Banco Popular Español; Mariano Navarro Rubio, ministre espanyol d'hisenda i governador del Banc d'Espanya; José María Ruiz Mateos, empresari, fundador de Rumasa...
Una altra faceta de l'Opus -per cert, especialment desagradable- a què es referix el sr Gareth Gore, és l'educativa; o millor dit, la manipuladora per via escolar; o millor dit, l'adoctrinadora sectària per via escolar. Les escoles de l'Opus, vaja.
Aquest llibre ens explica que les escoles de l'Opus (segur que vostès en coneixen o n'han sentit anomenar alguna) van ser creades per a fer proselitisme entre nens i adolescents, aconseguir fer-los adeptes, i seguir alimentant així l'afamada secta. Aclariment: “afamada” ve de “fam”, no de “fama”. En el llibre s'esmenten situacions de captació il·legítima de nens i adolescents, amb manipulació psicològica important i abusos sexuals inclosos (pàgina 198 i següent de l'edició que estic comentant). Segons el sr Gore, fins i tot pares de les víctimes, que haurien portat els seus fills a tals escoles, han arribat a qualificar l'Opus de secta destructiva.
A partir dels anys 80 l'Obra hauria ordenat la captació d'adolescents a partir dels 12 anys.
Pel que fa específicament a les noies adolescents, durant dècades se'ls hauria adjudicat una missió no precisament apostòlica: servir, dins de les instal·lacions de l'Obra i en règim d'esclavatge, com a treballadores domèstiques; dels homes, és clar. A la pàgina 206 del llibre podem llegir: "els diners del banc [Popular] van pagar diverses "escoles de serventes" que més tard van ser vinculades amb abusos". S'esmenta també l'existència d'un tràfic de noies des de països poc desenvolupats cap a d'altres de desenvolupats per a usar-les com a mà d'obra esclava.
I així podríem seguir i seguir, però tampoc no es tracta de reproduir el llibre, sinó simplement de donar una petita idea d'allò que podrà trobar qui el llegeixi. Tot el que he esmentat aquí n'és només la punta de l'iceberg.
Per a acabar no em puc estar de comentar que encara que Escrivà va traspassar l'any 1975, la seva Obra ha perdurat essencialment intacta. Sense anar més lluny, l'Opus es va infiltrar amb èxit a la primera administració Trump, i des d'allà va impulsar polítiques de caire ultradretà. I Trump, encantat de la vida, és clar. El sr Gareth Gore no ens parla de què passa amb la segona administració Trump perquè el llibre és previ a que aquest personatge letal tornés a ocupar la Casa Blanca aprofitant-se dels usos democràtics, com Mussolini l'any 1922 o Hitler l'any 1933. Segons la investigació del sr Gore, l'Opus ha arribat a aconseguir diners a cabassos gràcies a les seves relacions amb ultraconservadors estatunidencs.
Llibre aprofitable? Jo diria que més que aprofitable és imprescindible per a tothom, excepte per als membres de l'Opus, és clar, que ja tenen el seu llibre de capçalera i d'allà no es mouran tal com va deixat lligat i ben lligat San Josemaría en el seu moment.
Per a més informació... no es molestin en anar a la Viquipèdia. En cap dels idiomes en que és escrita no trobaran absolutament res del que diu aquest llibre o tants d'altres treballs similars anteriors a ell. Suposo que ja saben que és facilíssim manipular la Viquipèdia, i suposo que ja es figuren que dins de l'Opus hi ha una quadrilla tècnicament prou solvent que es dedica a assegurar-se que la Viquipèdia no digui res que a San Josemaría no li hagués agradat que es digués sobre la Seva Obra (que en llatí es deu dir “Opus iosephusmariae” o una cosa així)
D'altra banda, potser sí que els serà útil visitar aquesta web:
“Opus Dei ¿un CAMINO a ninguna parte?” (http://www.opuslibros.org/nuevaweb/). Vostès mateixos.
![]() |
Coberta edició original |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada