PORTUGAL ¿GOLPE O REVOLUCIÓN?

Títol original: Portugal ¿golpe o revolución?
Autor: Vicente Talón
Editorial: CVS ediciones
Any primera edició: 1974

El llibre a què faig referència en aquest comentari és difícil de trobar. Difícil, però no impossible.

Fa poc vaig llegir el llibre “Abril es un país”, de Tereixa Constenla, editat l'any 2024 i comentat en aquest mateix blog. El llibre va ser escrit amb motiu del 50 aniversari de la Revolució portuguesa “dels Clavells” de 1974 i en certa manera és una mica la crònica d'un desencantament. El romanticisme inicial d'aquells dies s'ha anat refredant pel camí, la qual cosa és normal si resulta que el “camí” ha durat, fins a la data d'aquest comentari, més de cinquanta anys. Demanar a un romanticisme que duri intacte durant més de cinquanta anys potser es demanar massa.

Quan vaig acabar de llegir el llibre em vaig quedar una mica frustrat perquè en el meu interior l'emoció d'abril de 1974 no s'ha apagat mai. Sí, jo ja hi era quan allò va passar i per a aquells de vostès que s'estiguin preguntant quina edat avançadíssima dec tenir ara, els diré que aleshores tenia més de deu anys però menys de vint; i ja he parlat prou, així que no esperin que concreti més.

Un cop llegit i ressenyat el llibre de la sra Constenla em van agafar unes ganes enormes de regirar les meves prestatgeries per a trobar un altre llibre que jo sabia que tenia... i que estava “arxivat” des de feia cinquanta anys i vuit mesos: “Portugal ¿golpe o revolución?”. I és que jo sabia que aquell llibre guardava, en estat original, les emocions d'aquells dies. El vaig trobar, i és el llibre que comento aquí.

L'he rellegit i la veritat és que m'ha deixat sorprès. D'entrada, és important tenir present que la primera edició d'aquest llibre és de juny de 1974, és a dir publicada ni dos mesos després de la inesperada Revolució, la qual cosa vol dir que les emocions i excitacions inicials estaven en plena vigència. L'exemplar que jo vaig comprar, que és el que comento, pertany a la segona edició, publicada... també a juny de 1974.

 

 

No és estrany que la primera edició s'esgotés abans d'un mes i se'n posés immediatament a la venda una segona. I és que a Portugal havia passat allò que milions de persones desitjaven que passés a l'altra banda de la frontera... i que no va passar mai.

A l'altra banda de la frontera hi persistia una dictadura del mateix signe que la portuguesa, es a dir d'extrema dreta, instal·lada ja feia trenta-cinc anys. L'autor del llibre, Vicente Talón, vivia en aquesta altra banda de la frontera, on treballava com a periodista. Des de 1966 formava part de la redacció de “Pueblo”, un diari de Madrid. L'any 1974 no hi havia llibertat de premsa, o si més no, hi havia una mena de “llibertat vigilada” per obra i gràcia d'una llei infantada per un peculiar polític del Règim, de nom Manuel Fraga Iribarne, ministre de “Información y Turismo” entre 1962 i 1969, i que es basava en el principi de “jo no et censuro però si no et censures tu mateix et confisco (“segresto”, era la paraula que es feia servir aleshores) i et tanco la barraca”. D'aquí que en rellegir “Portugal ¿golpe o revolución?” m'hagi resultat molt sorprenent constatar amb quina inusual obertura escrivia el sr Talón sobre la caiguda d'una de les tres grans dictadures de dretes d'Europa posteriors a la Segona Guerra Mundial (les altres dues eren la grega, que va caure tres mesos després, a juliol de 1974; i la del general de El Pardo que, nominalment, va acabar amb la constitució de 1978)

 

Foto de l'autor a la contraportada

 
En el llibre, Vicente Talón explica els fets com si s'estiguessin produint en aquells precisos moments... bàsicament perquè s'estaven produint en aquells precisos moments. La llibertat amb què el sr Talón descrivia el que estava passant era inusual. Hem de tenir present que el mantra oficial imposat pel règim del general de El Pardo deia que “Portugal está cayendo en la pendiente del comunismo”; de cap manera es podia validar el que estava passant al país del costat -mirant el mapa, just a sota de Galícia, quin horror!- perquè validar-ho significava criticar el règim del general marit de 'doña' Carmen Polo.

Però Vicente Talón es va dedicar a explicar allò que veia. No va optar per una postura crítica, però tampoc va cridar en cap moment “Viva a Revolução”. Es va mantenir en un to prou objectiu com per a que els que el vam llegir ens quedéssim a gust amb el que deia. El sr Talón va aconseguir fer-nos arribar l'extraordinari aire fresc que venia de Portugal.

Més de cinquanta anys després, el llibre del sr Talón no ha perdut vigència. Comença explicant els fets de la setmana de l'aixecament contra el règim de Marcelo Caetano; després parla dels orígens d'aquell règim, la socioeconomia, el greu problema de les colònies (Angola, Moçambic i Guinea Bissau), el paper de l'Església Catòlica...

A més fa una interessant repassada dels diversos partits polítics que van emergir de sota les pedres, des dels d'inspiració comunista fins als de la dreta més rància, passant pels monàrquics, que sempre han estat els “reis” (mai millor dit) de la nostàlgia.

El llibre acaba amb la transcripció íntegra del Programa del Moviment de les Forces Armades (és a dir, el programa de la Revolució) i els primers decrets de la Junta provisional de govern. Tot en versió original portuguesa. No té preu.

Es poden trobar exemplars de segona mà d'aquest llibre a menys de 10 euros; i Amazon diu que ven un exemplar nou a... 195 euros!

Entenc que aquest és un llibre especialment aprofitable per a un públic reduït format per aquells que l'any 1974 vam viure el moment emotiu precís d'uns esdeveniments únics. Però no només. Insisteixo en que d'una manera o altra el llibre del sr Talón segueix essent vigent, tant per a romàntics, com per a historiadors, com per a curiosos sense més.

Des d'aquí, cinquanta i escaig anys després, el meu agraïment més sincer per al sr Vicente Talón.

 

Contraportada del llibre