INFERNO

Sèrie Robert Langdon nº 4

Títol original: Inferno

Autor: Dan Brown

Editorial: Empúries
Any primera edició original: 1992

La darrera vegada que vaig llegir una cosa de Dan Brown va ser l'any 2009, és a dir ara fa 10 anys. El llibre era "El símbol perdut" i revisant el comentari que en vaig fer aleshores -i que vostès poden trobar en aquest mateix blog dins de les etiquetes 'Dan Brown' o 'Sèrie Robert Langdon'- entenc per què he trigat deu anys a llegir una altra producció d'aquest mateix autor.

Sí, ho confesso, jo vaig ser fan de Dan Brown però en descàrrec meu he de dir que en un moment donat -a partir de llegir 'Fortalesa digital'- vaig veure la llum i vaig caure del cavall. Bé, probablement vaig caure del cavall de resultes de veure la llum... quedar enlluernat no t'ajuda precisament a mantenir l'equilibri.

Sigui com sigui, després de "El símbol perdut" Dan Brown i jo vam seguir per camins diferents. Per a mi va ser molt dolorós perquè ell va continuar acumulant dòlars d'una manera absolutament obscena, mentre que jo m'he mantingut pur (i gilipolles) escrivint aquest comentaris llibrescos sense que cap d'ells m'hagi reportat un duro. Fa ràbia, oi que ho entenen?

I és clar, partint d'aquesta base, la pregunta del milió, pensaran vostès, és: ¿i per què ara el senyor jordalgar (amb jota minúscula, sempre) ha tornat a caure en la foscor i la confusió i (horror!) ha llegit "Inferno"? i no només això, sinó ¿per què ha comprat l'exemplar (més horror encara!!) contribuint així a la indecent acumulació de riquesa del senyor Dan Brown? Eh?

Doncs per raons terapèutiques, encara que sembli mentida. M'explico. Al matí, poc abans de sortir de casa per a anar a treballar jo acostumava a llegir els titulars del diari, a més de l'editorial, algun article etc. Però ja fa temps que això de llegir el diari s'havia convertit en un exercici extremadament desagradable i jo cada vegada suportava menys les notícies de primera hora; em feien sentir atacat i agredit per totes bandes. Havia de canviar de lectura matinal, així que vaig començar a pensar què podia trobar que reunís les característiques d'història tonta, molts capítols però curts i que, lluny de fer-te pensar, t'adormís les neurones.

Aleshores ho vaig veure claríssim: qualsevol cosa de Dan Brown. I així va ser com vaig acabar llegint "Inferno". He de dir que les meves expectatives no s'han vist en absolut decebudes: és una hiostòria tonta, amb molts capítols però curts i que no et fa pensar en absolut, que és justament el que estava buscant.

"Inferno" és un llibre que quan el comences t'indueix una sensació semblant a quan entres al cine i la pel·lícula ja fa mitja hora que ha començat. La primera cosa que et dius és "i això de què va?". I la segona cosa que et dius és que és igual, que no hi fa res que te n'hagis perdut el començament; segueixes la pel·lícula sense problemes i te n'adones que fet i fet tot plegat és redueix a una col·lecció de cops d'efecte, un rere l'altre, i ja està. Focs artificials, molts, un o dos petardets a cada capítol.

Això sí, llegir Inferno amb un dispositiu al costat que estigui connectat a internet ajuda a que la cultureta del lector augmenti, tot s'ha de dir. Llocs, quadres i altres fòtils citats pel sr Brown, com per exemple la màscara mortuòria de Dante Alighieri, són reals, i veure quin aspecte de veritat tenen totes aquestes coses no deixa de ser la mar de curiós.

Llibre aprofitable? Si a vosté li passa, com a mi, que hi ha vegades que necessita desconnectar desesperadament, sí. És clar que també hi ha altres procediments...

Màscara mortuòria de Dante

Coberta de la primera edició original

EL SÍMBOLO PERDIDO

Sèrie Robert Langdon nº 3


Títol original: The Lost Symbol
Autor: Dan Brown
Editorial: Planeta
Any primera edició: 2009

A la portada d'aquesta edició de l'editorial Planeta hi ha una frase que diu: "La novela más esperada después de El Código da Vinci". Estic segur que això és totalment cert per a aquelles persones que tinguin a casa una taula de quatre potes, una de les quals sigui notablement més curta que les altres tres; el gruix del llibre podria resoldre d'una manera eficaç el molest balanceig de la taula en qüestió i fer possible la seva recuperació per a ser usada novament de cara a les finalitats per a les què va ser dissenyada.

És una americanada. És una tonteria. És fum. És una presa de pèl. És infantil. És un guió de Hollywood de quarta categoria. No sé quin concepte tindran de sí mateixos els honorables membres de les lògies masòniques repartides arreu del món, però si jo fos ells posaria una denúncia al senyor Brown per pintar-los com si fossin una mena d'il·luminats mig idiotes tocats del bolet. I el cas és que el senyor Brown no pretenia donar aquesta imatge, però li ha sortit així.

És un llibre trampós fins a la sacietat, amb morts que no són morts, deduccions absolutament gratuïtes i inversemblants, girs injustificats, situacions que s'estiren desenes de capítols quan en realitat no donen ni per a mitja pàgina, personatges completament estúpids, com la tarada de la capomàfia de la CIA i, en moltes ocasions, el propi protagonista de la novel·la. Si fins i tot el propi George Washington -conegut terratinent esclavista del segle XVIII- sembla una mena de Bruixa Pirula elevada als altars!

És en definitiva el treball d'un senyor que ha prostituït l'escriptura a major glòria del dòlar. És un llibre innecessari.

EL CODI DA VINCI

Sèrie Robert Lanfgdon nº 2

Títol original: The Da Vinci code
Autor: Dan Brown
Editorial: Empúries (de l'edició en català)
Any primera edició: 2003

Si non e vero, e ben trobatto. Bàsicament. Segons sembla, l'Opus Dei es va emprenyar com una mona per causa d'aquest llibre, la qual cosa demostra, a saber: hi ha algú a l'Opus Dei que sap llegir (molt lloable; l'analfabetisme fa lleig); a l'Opus Dei no deuen tenir sentit de l'humor (no és cap novetat, em temo); qui té cua de palla, s'encén (versió en català); quien se pica, ajos come (versió en castellà). En un altre ordre de coses també es pot dir que el senyor Fibonacci, el de la "successió de Fibonacci", era un senyor que s'avorria molt, o tenia poca feina, o totes dues coses; segons deu pensar l'autor del llibre, tots els inspectors de policia francesos s'assemblen a l'inspector Clousseau, el de la Pantera Rosa; les mesures de seguretat bancàries són una filfa... Sigui com sigui, el llibre, per moltes doctes crítiques que hagi rebut, és genial i està molt, però que molt ben construït.

ÀNGELS I DIMONIS

Sèrie Robert Langdon nº 1

Títol original: Angels & Demons
Autor: Dan Brown
Editorial: Empúries (de l'edició en català)
Any primera edició: 2004

Si vostè ha anat a una escola de capellans, igual que jo, i si vostè pensa el mateix que jo penso dels capellans, probablement li passaran dues coses, a saber:
La primera: vostè se n'anirà de pet a l'infern, igual que jo. La segona: vostè disfrutarà com una vedella borratxa d'aquest llibre del senyor Brown. Els puc assegurar que el sol pensament de que al Vaticà li pugui passar el que aquest llibre diu que li pot passar, ja és tota una experiència religiosa. Ni Esperit Sant, ni punyetes. La llàstima és que aquest llibre és ficció. L'altra llàstima és que el senyor Brown és un geni per a la creació de situacions de suspense... però no les sap acabar. Què hi farem. No es pot tenir tot.