UNA BREVE HISTORIA DE CASI TODO

Títol original: A short history of nearly everything
Autor: Bill Bryson
Editorial: RBA
Any primera edició original: 2003

Ens trobem davant d'un dels pocs casos en què el títol realment descriu el contingut. No deu ser fàcil conviure amb el senyor Bryson, un home que aparentment sap de tot (i "tot" vol dir "tot") i no es molesta en dissimular-ho, sino tot el contrari. Fa la impressió de què no pots obrir la boca sense trobar cap tema que, d'una manera o altra, ell no hagi explorat.

En aquest llibre Bryson comença felicitant-nos efusivament pel fet d'existir. Ens diu, més o menys, "tens sort d'estar llegint aquest llibre perquè això vol dir que existeixes, però no perdis de vista que en realitat existeixes purament per accident; de fet, tenint en compte com són les coses en aquest univers, tu no hauries d'existir". Gràcies. Moltes gràcies. No sap com m'ha animat vostè el dia.

I a partir d'aquí el senyor Bryson ens guia, en una mena de tour recreatiu, pels camins de la descoberta del sistema solar, els procediments per a mesurar i pesar la Terra (calia?), el coneixement de les partícules de les partícules de les partícules que formen els àtoms, l'orígen de l'univers, el dubte (mira tu!) de si hi ha un univers o en realitat n'hi ha més, el dubte encara més terrorífic de, cas que hi hagi un o més universos, on és o on són?...

I tot això en un espai d'unes sis-centes quaranta pàgines, annexos inclosos. És a dir, ho explica "tot" en un espai imprès ridículament breu! Això és capacitat de síntesi!

Bé, en realitat el que fa el senyor Bryson és encetar un tema (el dels àtoms, per exemple) i a partir d'aquí deixar-se anar, i xerrar i xerrar i navegar i navegar fins a arribar a un altre tema, i d'aquest a un altre i etcètera...

Naturalment el llenguatge que usa el senyor Bryson és prou assequible com per a que els analfabets científics com jo mateix puguem seguir el fil de les coses que pretén explicar; fins i tot, arribat a cert punt de determinades explicacions, no té cap mania en dir-nos que és inútil, que no ho entendrem i que per tant "ho deixa aquí". Tot un detall.

És dubtós que pel fet de llegir aquest llibre vostè és torni més savi, ja li ho dic ara; d'altra banda, però, segurament passarà estones entretingudes, i sobretot causarà una sensació inenarrable en les reunions socials quan expliqui a la resta de convidats i fins i tot als amfitrions per què és del tot impossible fer un mapa a escala del sitema solar que sigui mínimament decent i manejable. No, no ho explicaré aquí; si ho volen saber, consultin el llibre.

EN CASA

Títol original: At Home. A short history of private life
Autor: Bill Bryson
Editorial: RBA
Any primera edició original: 2010

És com aquelles històries dels iaios de tota la vida. Imagini vostè que està prenent el te amb un iaio de tota la vida i aquest li comença a parlar del nou televisor que li ha regalat el seu fill. Al cap de cinc minuts, sense saber com ha passat, el monòleg del iaio estarà centrat en el descobriment de la patata. ¿Com s'ha arribat al descobriment de la patata partint del televisor de 32 polzades que el iaio té a la sala al costat de la reproducció en guix pintat de la Sagrada Família? Misteri.

Doncs aquest llibre és així. L'autor, un nordamericà transplantat a la Gran Bretanya, es va comprar en el seu moment una casa en el camp profund de Nordfolk, Anglaterra, i aleshores li va agafar per investigar els orígens de la casa, que resulta que va ser construïda -si més no en la seva versió original- l'any 1851. I l'home es va embrancar i embrancar i va fer un llibre, i li va posar de títol "A Casa. Una breu història de la vida privada". De fet, això de "breu" és molt relatiu: segons l'autor, el llibre té cinc-centes pàgines; en l'edició de RBA que estic comentant el llibre té unes sis-centes pàgines, sense comptar els annexos.

El senyor Bryson, seguint un ordre rigorosament canònic, inicia l'explicació de casa seva començant pel vestíbul... i al segon paràgraf del capítol del vestibul ens trobem, sense saber com, enmig de la caiguda de l'Imperi Romà. I tot és així.

Amb això no vull dir que el llibre no valgui la pena, de cap manera. De fet és un llibre la mar d'entretingut, que parla de tot, absolutament de tot, inclòs -literalment- el descobriment de la patata, com en el cas del iaio de què els parlava al principi. Alguna vegada se'ls havia acudit pensar en la complicació que va suposar la invenció de la forquilla? O que en determinada època beure un got de llet era un acte, com a mínim, suïcida? O que George Washington tenia uns gustos més aviat cridaners pel què fa a la pintura de les parets? O com s'ho feien les primeres cases electrificades si no existien les centrals elèctriques? Doncs això.

Pel que fa a la documentació, jo diria que la rigorositat del senyor Bryson és, si més no, opinable. El senyor Bryson, per exemple, encara està convençut de que la invenció del telèfon correspon a Graham Bell, quan de fet el que va fer el senyor Graham Bell va ser patentar-lo, és a dir simplement robar descaradament l'invent al senyor Antonio Meucci, que era el creador real, fent us -a més- d'uns jocs bruts absolutament escandalosos. Si en una cosa com aquesta la documentació falla d'una manera tan estrepitosa (havent-hi fins i tot papers pel mig que demostren la realitat) hom no pot evitar posar en dubte la veracitat de la infinita resta d'històries que explica el senyor Bryson.

Tot i així el llibre és francament entretingut i està escrit d'una manera molt amena, amb els seus punts ocasionals d'ironia i amb explicacions sorprenents que, si bé pot ser que no siguin del tot certes (per allò de la documentació), sí que podrien ser versemblants. Diguem que el senyor Bryson és molt hàbil explicant contes que podrien ser veritat o no (el mercat americà el té assegurat; no oblidem que en el seu moment els nordamericans es van arribar a creure a Richard Nixon i a George W. Bush; amb això ja està tot dit) i ha aconseguit fer un llibre entretingudament aprofitable.