QUIEN MATE AL DRAGON

Títol original: Den som dödar draken
Autor: Leif GW Persson
Editorial: Grijalbo
Any primera edició original: 2008
Any primera edició per Grijalbo: 2013

Una altra història escrita pel senyor Persson amb l'impresentable Evert Bäckström de protagonista. Aquest cop tot comença amb un assassinat aparentment molt vulgar -si és que un assassinat es pot qualificar de vulgar- que naturalment s'acaba complicant amb l'aparició d'altres trames derivades de la primera, les quals, la veritat sigui dita, tampoc mouen especialment a l'entusiasme (és una opinió personal, és clar).

D'altra banda algú comet alguna mena d'error d'allò més tonto (que a cap lingüista se li acudeixi corregir-me la paraula "tonto"; si vull dir "tonto", vull dir "tonto", no "ximple") que fa que el cas vagi a parar a les botifarreres mans del comissari Bäckström. I a partir d'aquí van passant les pàgines. Ja està.

No vull dir que la novel·la sigui avorrida, no és això, però tampoc és per a llençar coets. La sensació, en acabar de llegir-la, si més no en el meu cas, és de "ah, molt bé, i què?, ja esta? ah..."

Sí que hi ha una cosa que m'ha desconcertat, però: el senyor Persson sempre havia deixat el seu personatge Bäckström com un drap brut i en aquesta ocasió no és que el redimeixi, però sí que li atribueix un bri d'intuició, cosa aquesta que fins ara no se li havia vist mai. Home, no deixa de ser una mica incoherent... i fins i tot molest. I és que davant d'un personatge com Bäckström, del que agafen ganes és de fer-lo desaparèixer del mapa sense que el procediment importi gaire, la veritat.

Llibre aprofitable, si en un moment donat no es té res més a mà.

LINDA, COMO EN EL ASESINATO DE LINDA

Títol original: Linda - som i Lindamordet
Autor: Leif GW Persson
Editorial: Grijalbo
Any primera edició original: 2005
Any primera edició per Grijalbo: 2012

Aquest és el vuitè llibre escrit per l'autor i se situa entre el segon i el tercer volum de la seva trilogia "El declivi de l'Estat del Benestar". Aquest cop, la irritant política (?) editorial que impera al sud dels Pirineus, no solament pretén vendre com a novetat una novel·la que es va publicar originàriament set anys enrere, que ja són anys, sinó que a més, a la ressenya que hi ha incorporada en el llibre amb la intenció de presentar al senyor Persson, es diu que aquest escriptor, a 2012, té nou llibres publicats. Doncs resulta que no: en té tretze. I amb data de 2013 ja en té catorze. Fins quan les editorials del sud dels Pirineus continuaran tractant d'idiotes als lectors?

En fi, ara que ja hem fet la rebequeria habitual en amable record als nostres benvolguts editors, parlem una mica del llibre.

Com ja ha quedat escrit abans, "Linda..." se situa entre el volum dos i tres de la trilogia "El declivi de l'Estat del Benestar" i a més els protagonistes principals, tots investigadors de la policia sueca, apareixen ja a l'esmentada trilogia.

No hi ha cap personatge concret a qui se li doni el rol de primer protagonista, però sí que n'hi ha un que destaca innegablement: el comissari Evert Bäckström. És difícil trobar un individu més repel·lent en tota la història de la novel·la negra.

L'inefable Bäckström, en versió televisiva

 

Per si la descripció física, breu i contundent, que el senyor Persson fa del tal personatge no fos prou com per a decidir que no cal conèixer-lo en persona, el seu perfil psicològic -per a dir-ho d'alguna manera- és d'una mesquinesa i una vulgaritat que gairebé fa plorar i t'acaba de convèncer de que com més lluny, millor. No és que el comissari Bäckström sigui perillós, és simplement repulsiu.

Però de tota manera Bäckström ocupa un lloc perifèric en la narració, com tots els altres personatges i com el propi assassinat que, aparentment, és presentat com a tema central.

En realitat el tema central és la investigació per ella mateixa. Al final és igual qui hagi matat a Linda; del que es tracta és, de fet, del seguit de passos, uns més o menys lògics i altres més o menys absurds, que acabaran per portar als policies a diverses conclusions, també entre lògiques i absurdes (les de Bäckström solen ser absurdes, ja els ho dic ara).

És francament curiós el senyor Persson. Repassant el seu currículum resulta que descobrim que des de 1992 fins a 2012 ha estat professor de criminologia de l'Autoritat Policial Nacional Sueca i també ha estat assessor del Ministeri de Justícia. Tot i això, amb molta freqüència, el tractament que sol fer tant de la policia com del Ministeri de Justícia en les seves novel·les és, pel cap baix, irònic, si no directament sarcàstic. Bé, potser la raó de les seves "ironies sarcàstiques" radiqui precisament en el seu profund coneixement de totes dues institucions. Tindria sentit.

I finalment un altre comentari sobre el senyor Persson: ell, igual que Henning Mankell i Stieg Larsson (les altres dues vaques sagrades de la novel·la negra sueca) no se n'està d'opinar des de les seves novel·les, que els ciutadans, suecs o d'on sigui, no sóm més que marionetes que servim de joguina als diversos governs; i el que és encara pitjor, som les joguines dels "governs joguines" dels qui realment estan al darrere de tot plegat. Sí, ja sé que d'això se'n diu la Teoria de la Conspiració... però és molt preocupant veure que cada dia que passa la Teoria de la Conspiració sembla més i més real i menys i menys paranoica...

EN CAÍDA LIBRE, COMO EN UN SUEÑO

Trilogia "El declivi de l'Estat del Benestar" (i III)

Títol original: Faller fritt som i en dröm 
Autor: Leif GW Persson
Editorial: Booket
Any primera edició original: 2007

Està clar que l'assassinat d'Olof Palme va significar un trauma per a molts suecs (no tots, tot s'ha de dir) i que el senyor Persson va ser un dels traumatitzats, fins el punt que li va dedicar una trilogia al tema, la trilogia "El declivi de l'Estat del Benestar".

Per què té aquest nom tan curiós la trilogia, si del què va, en definitiva, és de l'assassinat irresolt del mític Primer Ministre? Aquí ja entraria la llibertat d'interpretació de cadascú. Pel que a mi fa l'explicació més raonable que se m'acut és que segons el senyor Persson, i probablement uns quants altres conciutadans seus, l'assassinat de Palme es va erigir en la prova més clara de què l'idíl·lic i famós estat del benestar suec, entès com a sistema de vida que permetia que els ciutadans d'aquest regne nòrdic visquessin en el millor dels móns, en realitat no era més consistent que un decorat de pel·lícula darrere del qual s'ocultaven totes les misèries pròpies de qualsevol país de l'Europa Occidental. L'assassinat absurd del Primer Ministre hauria fet caure aquest decorat i posat al descobert les tals misèries.

El primer llibre de la trilogia consisteix en una complicada trama que prepara l'escenari per a l'assassinat del Primer Ministre. Aquí Persson dóna la seva pròpia opinió sobre qui va ser l'autor d'aquest magnicidi, encara irresolt a la realitat.

En el segon llibre Persson barreja uns quants fets darrere dels quals plana també el fantasma d'Olof Palme i la seva estranya desaparició.

I en aquest tercer llibre Persson ho remata tot. Aquí hi surten uns quants personatges del primer llibre, ara pre-jubilats, jubilats o directament morts per causes més o menys naturals. La història comença quan un d'aquest personatges, ja amb una certa edat, decideix -fent ús de les atribucions del seu càrrec com a cap important de la policia- provar d'investigar per darrera vegada l'assassinat d'Olof Palme abans de la prescripció imminent del cas com a delicte punible. És una vergonya que el cas criminal més espectacular de la història de Suècia quedi tan escandalosament irresolt, pensa l'home; és una qüestió d'amor propi.

Tot el llibre consisteix en revisions de quantitats impossibles de documentació acumulada amb el pas dels anys; investigacions sobre persones ja desaparegudes que d'alguna manera, en el moment de produir-se els fets, hi podrien haver estat involucrades encara que fos tangencialment o inadvertidament; entrevistes a supervivents de l'època...

La gràcia de la narració és que una cosa que podria ser molt farragosa, com tornar una i altra vegada sobre les mateixes teories, no ho és gens; Persson escriu de tal manera que resol aquest possible inconvenient. I una altra gràcia molt ben trobada és que el lector, si ha llegit la primera part de la trilogia -que és el que hauria d'haver fet, és clar- ja sap qui és "realment" l'autor material de l'assassinat i per tant durant la lectura del tercer llibre veu (i viu) si els investigadors protagonistes s'acosten o s'allunyen de la resolució que busquen. Enginyós. Encara més, durant la narració és va descobrint que hi ha algun personatge significatiu que sospita o coneix la "veritat" i que opina que justament pel fet que la "veritat" és la que és val més la pena deixar les coses com estan.

El que sembla que queda clar des del començament, tant a la ficció com a la realitat, és que Christer Pettersson, a qui es va atribuir l'assassinat en el seu moment, no va ser l'autor del fet, de la mateixa manera que Lee Harvey Oswald difícilment va matar Kennedy, i igual que en el cas de Kennedy les teories que hi ha vigents a hores d'ara són moltes: els serveis secrets iugoslaus, un extremista d'ultradreta a qui es va donar el malnom de "el de 33 anys", el Partit dels Treballadors del Kurdistan, el propi Christer Pettersson, el Govern de Sudàfrica, el comerç d'armes a la Índia, una trama de policies suecs d'extrema dreta...

El llibre és, efectivament, aprofitable. Un parell de consells però. El primer: al final del tot del llibre hi ha un plànol de la zona on es va produir l'assassinat de Palme; consultin-lo sense manies; jo el vaig descobrir quan ja anava per la meitat de la història i vaig maleir l'editor per no haver posat aquest plànol al començament. El segon: utilitzin Google Earth per a seguir, en pseudo-tres dimensions, els suposats recorreguts que va fer l'autor de l'assassinat per a fugir després de disparar al primer ministre; ajuda a situar-se en el context, si més no, "geogràfic".

OTRO TIEMPO, OTRA VIDA

Trilogia "El declivi de l'Estat del Benestar" (II)

Títol original: En annan tid, ett annat liv
Autor: Leif GW Persson
Editorial: Booket
Any primera edició original: 2003

El 24 d'abril de 1975 l'ambaixada de la República Federal d'Alemanya a Estocolm va ser assaltada per un grup pertanyent a la Facció de l'Exèrcit Roig (Baader-Meinhoff) que va prendre com a ostatges a les persones que hi havia dins. Aquest fet, que inicia el llibre, és real. Helmut Schmidt era el canceller socialdemòcrata alemany i Olof Palme era el primer ministre socialdemòcrata suec. Dins de l'ambaixada hi va haver dos assassinats i en un moment donat es van produir unes aparatoses explosions que van posar punt final a l'assalt. Total, cinc morts. 

En un primer moment els assaltants van ser responsabilitzats de les explosions, però molt aviat es va veure que aquesta suposició, aparentment evident, no era certa. Qui va ser responsable de les explosions? Els serveis secrets de la RFA? Els serveis secrets suecs? Un "accident", com s'ha arribat a mantenir oficialment?

El 28 de febrer de 1986 el primer ministre suec, Olof Palme, va ser assassinat. Entre d'altres, la Facció de l'Exèrcit Roig va reivindicar l'acció fent referència directa al final brusc de l'assalt de l'ambaixada de la RFA. Una cosa així com "passem comptes amb Palme per l'explosió de l'ambaixada, que va arruinar la nostra acció". La reivindicació no era creïble i a hores d'ara encara no se sap qui va acabar realment amb Olof Palme (un misteri semblant al de l'assassinat de Kennedy).

L'any 1989 -i aquí comença la ficció- un anònim tècnic de l'Institut d'Estadística (es pot ser més gris?) és apunyalat en el seu pis d'Estocolm. La policia sueca entra en acció... i el fet queda també sense resoldre. Per cert que, casualment, l'any 1989 també cau el mur de Berlín. I què? diran vostès. Doncs que segons Leif GW Persson, l'autor d'aquest llibre, les casualitats no existeixen.

A finals de 1999, començament del 2000, el primer ministre suec està a punt de nomenar una nova ministra del gabinet i es demana als funcionaris de seguretat habituals que investiguin protocolàriament si aquesta bona senyora amaga algun drap brut que després quedi malament als diaris. Fàcil... però naturalment el protocol es complica i l'assalt a l'ambaixada alemanya de 1975, la caiguda del mur de Berlín i l'assassinat de l'estadístic gris emergeixen d'una manera bastant molesta en aquesta investigació.

La trama és interessant, el senyor Persson fa ús de la seva particular ironia ja present a la novel·la anterior de la trilogia, els personatges (tant els nous com alguns que ja haviem conegut en el llibre anterior) estan ben trobats, i un cop més el senyor Persson ens insisteix en què Suècia no és Dineylàndia."Disneylàndia" seria, en aquest cas, la imatge de l'estat del benestar suec, i sembla que Persson ens vol dir que tal estat del benestar mai no ha estat res més que pura façana. I per a que ens quedi clar, va i escriu una trilogia de la qual aquest és el segon llibre. Aprofitable, per cert.

ENTRE LA PROMESA DEL VERANO Y EL FRÍO DEL INVIERNO

Nota de l'editor: aquest és el llibre número 200 que es comenta en aquest blog.

Trilogia "El declivi de l'Estat del Benestar" (I)

Títol original: Mellan sommarens längtan och vinterns köld
Autor: Leif GW Persson
Editorial: Booket
Any primera edició original: 2002

Per si Henning Mankell o Stieg Larsson no ho havien deixat prou clar, el senyor Leif GW Persson ho remata: Suècia no ha estat mai Disneylàndia precisament. O sí, si considerem Disneylàndia tal com realment és: una gran mentida feta per a afavorir uns també grans interessos.

La novel·la comença amb el suposat suïcidi d'un suposat estudiant nordamericà (dels Estats Units, no de Canadà ni de Mèxic) a Estocolm. A partir d'aquí entrem en una complicada trama policial amb multitud de personatges, des dels patrullers de carrer, fins els agents dels serveis secrets, passant per múltiples i diverses oficines, càrrecs i departaments de la seguretat sueca. Un embolic que em porta a donar-los un consell: conforme vagin llegint apuntin en un paper el nom dels personatges i quin càrrec tenen perquè si no ho fan corren un notable perill de perdre's.

Està clar que ni la policia ni els serveis secrets suecs són sants de la devoció del senyor Persson. Tampoc ho eren del senyor Larsson, curiosament. El senyor Persson ens presenta un policia suec honest, i el qualifica de "l'únic policia suec honest". Amb això crec que no cal dir res més. Els altres són fanàtics d'ultradreta (uns quants), curts de gambals, arribistes, il·luminats, perversos, pervertits (que és diferent) i tots plegats mesquins en diferents graus.

I enmig de tot aquest maremagnum, una figura omnipresent: el Primer Ministre. I el Primer Ministre, a qui mai s'esmenta pel nom, és, naturalment, Olof Palme.

Sembla ser que els suecs viuen en eternes i convulses contradiccions pel que fa a Olof Palme. Henning Mankell ja hi fa referència a l'última (en tots els sentits) novel·la de la sèrie Wallander. En aquesta última novel·la es fa esment de la campanya dirigida per la dreta destinada a alimentar la idea de que Olof Palme, socialdemòcrata, espiava per a la Unió Soviètica.

En el llibre del senyor Persson un personatge, dirigint-se a un altre, diu una cosa així com: "Me n'alegro de que vostè no es cregui això de que el Primer Ministre és un espia", a la qual cosa el segon personatge respon: "No, perdoni, no m'ha entès bé; el que jo dic és que no crec que sigui espia dels russos". Genial.

I com que es tracta d'Olof Palme, al final del llibre l'assassinen. No estic xafant el final: és un fet històric; ho trobaran a totes les hemeroteques. El que no diré és qui, segons el senyor Persson, assassina al Primer Ministre. Com en el cas de Kennedy, l'assassinat de Palme no està resolt, i també com en el cas del president nordamericà (dels Estats Units, no de Mèxic) "l'assassí oficial" sembla ser que no ho era.

Llibre aprofitable, però insisteixo, agafin paper i llapis i vagin fent-se una guia dels personatges que hi surten.