Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris zz-Autor Monaldi i Sorti. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris zz-Autor Monaldi i Sorti. Mostrar tots els missatges

dimarts, 12 de febrer del 2013

MYSTERIUM

Títol original: Mysterium
Autors: Rita Monaldi & Francesco Sorti
Traductora:
Elena Martín
Editorial: Roca Editorial
Any primera edició: 2009


Segons la coberta de l'edició de Roca Editorial, aquesta seria la quarta entrega de les intrigues d'Atto Melani.

Doncs bé, de fet no. Cronològicament seria la primera, i en aquesta ocasió Atto Melani -que aquí té vint anys- més aviat fa de figura decorativa més que no pas d'altra cosa.

Aquesta novel·la és molt diferent de les tres anteriors; és més, es podria dir que "Mysterium", més que una novel·la és un tractat novel·lat sobre els suposadament incontestables i sagrats orígens clàssics de la cultura occidental.

S'ha preguntat vostè alguna vegada si les herències gregues i romanes clàssiques són realment "herències"? O són més aviat invents? I tant si són una cosa com si són una altra... de quan són? La cronologia que hem donat per vàlida fins ara, des de la tiiira abans de JC fins avui mateix... és fiable? (l'existència de JC és fiable?) O ens la creiem perquè cas de no fer-ho ens trobariem amb un embolic cultural i històric més que considerable? O simplement no ens preocupem de res de tot això perquè prou feina tenim per a sobreviure a la caiguda de model social que haviem tingut fins ara? (a Europa; a l'Àfrica Central estan distrets amb altres coses)

Doncs aquest és el tema de Mysterium. I el que és preocupant és que sembla que la senyora Monaldi i el senyor Sorti no s'inventen res, sinó que es limiten a exposar tota una sèrie de qüestions previament documentades des de fa segles, provant de transmetre-les al lector d'una manera amena i comprensible. O no? Ens enganyen també la senyora Monaldi i el senyor Sorti? Ens podem refiar d'alguna cosa?...

Comentari apart: la traducció al castellà d'aquesta edició de Roca Editorial és, en alguns passatges, francament irritant; el tractament de "vos" es barreja de manera inadmissible amb un extemporani tractament de "usted/ustedes", que aquí no hauria d'aparèixer per a res; d'altra banda ocasionalment apareix en el text l'ús d'alguna expressió d'ús habitual en els segles XX o XXI, però del tot anacrònica posada en boca d'un narrador del segle XVII; em resisteixo a creure que aquesta mena d'errors provingui dels autors, sobradament documentats en referència a tot el que fan. 

diumenge, 16 d’agost del 2009

LAS DUDAS DE SALAÍ


Títol original: I dubbi di Salaì
Autors: Rita Monaldi & Francesco Sorti
Traductor:
César Palma
Editorial: Roca Editorial
Any primera edició: 2008

El Salaí del títol era l'afillat i deixeble preferit de Leonardo da Vinci. "Salaí" -que ve a significar "diable", més o menys- era un malnom que se li va adjudicar de petit ja que segons sembla va ser un nen d'aquells que a la mínima que et descuidessis te la feia. El seu nom real era Giangiacomo Caprotti.

Amb els anys Salaí també va esdevenir pintor, com el seu pare adoptiu, i en base a aquesta faceta s'han arribat a fer curiosíssimes especulacions, mai confirmades, però tampoc mai desmentides amb total certesa. S'ha dit, per exemple, que presumiblement la més que coneguda Mona Lisa, de da Vinci, no era la senyora Lisa Gherardini, mestressa de casa, natural de Florència i esposa de Francesco di Bartotlomeo dei Zanobi del Giocondo, sinó que era una versió transvestida de Salaí. És clar que també s'ha dit que era una versió transvestida del propi Leonardo i que per tant la Mona Lisa no era un retrat sino un autoretrat.

Sigui com sigui, en el seu moment Salaí va pintar una Mona Vana -una Mona Lisa nua- amb una expressió facial que recorda bastant a la de la suposada senyora Gherardini, i amb un rostre global clavadet al del Joan Baptista de Leonardo. Sembla ser que el model que va fer servir Leonardo per a pintar el Baptista va ser, precisament, Salaí.

Aquest llibre és una invenció en la forma, però sembla que no ho és en el fons. Segons els autors, que han fet una tasca d'investigació descomunal, com ja és habitual en ells, els fets que es relaten i tot allò que diu Salaí és real. Si més no, s'ha extret de documentació real de l'època (començament del segle XVI) i de solvents investigacions posteriors. L'única cosa que no és certa és que Salí hagués escrit les cartes que conformen el relat. Les cartes sí que es deuen a la imaginació creadora dels autors.

És impagable i fins i tot creïble la visió que Salaí transmet de Leonardo da Vinci. També és impagable la mania que Salaí te de l'esculptura que representa a Antinoo, l'amant de l'emperador Adrià. Qualsevol en el seu lloc tindria mania a aquesta esculptura. I finalment és digne de tota l'admiració possible la tasca del traductor del llibre, el senyor César Palma, qui ja va traduir de manera impecable els dos primers llibres de Rita Monaldi i Francesco Sorti.

Llibre definitivament aprofitable fins i tot per a aquells que no estiguin disposats a admetre la possibilitat de que durant segles ens hagin pres el pèl explicant-nos una història dels Borgia que podria no ajustar-se precisament a la realitat.

VERITAS



Títol original: Veritas
Autors: Rita Monaldi & Francesco Sorti
Traductor:
Mario Merlino
Editorial: Roca Editorial
Any primera edició: 2007

Tercera entrega de la sèrie "Imprimatur secretum, veritas mysterium. Unicum...". Ha canviat l'editorial. Ja no és Salamandra. Ha canviat el traductor. Ara és el senyor Merlino (i se'n surt bastant bé, per cert). Però hi ha coses que no canvien: després de tres llibres, tres, que sumen un total de dos mil noranta-quatre pàgines (annexos inclosos), seguim sense tenir ni punyetera idea de com es diu el protagonista. Ni una sola vegada, ni una!, ningú es refereix al protagonista pel seu nom. Ni els autors! Té mèrit eh?

Aquest cop l'acció -increïble però sembla que basada fil per randa en els fets històrics reals- se situa entre el 9 i el 18 d'abril de 1711, en plena guerra de successió a la corona espanyola. Un cert percentatge de ciutadans actuals de la península ibèrica -bastant reduït, no ens enganyéssim- saben perfectament com va acabar aquella guerra. El que segurament no saben és la pila de manipulacions i interessos que hi havia al darrera de tot allò. De net, allò que se'n diu net, ni un pam. Val la pena llegir "Veritas" per a il·lustrar-se. I també val la pena llegir-lo per a tenir una fotografia summament meticulosa, gairebé tridimensional, de la Viena de l'època. No hi ha paraules.

La qualitat del llibre és indiscutible, com la del seus dos predecessors. I la documentació en què es basa és impressionant. Un suggeriment: abans de llegir aquest llibre és aconsellable haver llegit els dos anteriors.

SECRETUM


Títol original: Secretum
Autors: Rita Monaldi & Francesco Sorti
Traductor:
César Palma
Editorial: Salamandra
Any primera edició: 2006
És l'any 1700. El Papa Inocenci XII s'està morint. El rei Carles II d'Espanya està cada cop pitjor. El rei Lluís XIV de França, segueix totalment convençut que l'Estat és ell. La neboda del Secretari d'Estat del Vaticà es casa. La cúria vaticana segueix manipulant tot allò que sigui manipulable en benefici propi; com ara, només que en aquell moment les diferents faccions de la cúria semblaven bastant més expeditives. Semblaven. I enmig de tot això, el cronista de la història no pot evitar pensar de manera continuada, i amb tota la raó, que no han deixat d'aprofitar-se d'ell ni de prendre-li el pèl ni un sol segon des de que comença la seva crònica fins bastant més enllà del seu final. Tot això en un llibre que explica la història de 10 dies (del 7 de juliol de 1700 al 16 de juliol del mateix any), al llarg de 728 pàgines, és a dir, gairebé en temps real. Per si això fos poc, sembla que el que s'explica en el llibre és real, de tal manera que si ara, a les Espanyes, hi ha un rei que es diu Don Juan Carlos I de Borbón y Borbón, es en molt bona part gràcies a una enorme mentida i una flagrant falsificació documental que es va cometre justament en el lapse de temps que és objecte d'aquest llibre. Consell per a qui no li agradin les descripcions: ni se li acudeixi comprar-lo.

dissabte, 15 d’agost del 2009

IMPRIMATUR


Títol original: Imprimatur
Autors: Rita Monaldi & Francesco Sorti
Traductor:
César Palma
Editorial: Salamandra
Any primera edició: 2004
Rita Monaldi i Francesco Sorti han inventat la fotografia retrospectiva. A finals dels 1600 la fotografia no existia, això no es cap descobriment; però el que sí que és un descobriment és aquest llibre. La recreació que fan els autors de la vida a l'Europa urbana de finals del segle XVII és tan increïble que una col·lecció de fotografies digitals no la podrien millorar. Si no sabés racionalment que és impossible, diria que aquest senyors expliquen allò que han viscut per experiència pròpia, però això voldria dir que actualment tindrien uns quatre-cents vint-i-cinc anys, més o menys, i això no és possible... oi que no? Política, gastronomia, religió, medecina, comerç, la vida de cada dia... quan hom llegeix aquest llibre es troba realment immers a l'any 1683 i, el que encara fa més respecte, hom se sent com si estigués vivint a l'any 1683. La documentació que han arribat a aplegar, digerir i bolcar els autors en aquesta novel·la és de tal magnitud que deixa literalment sense paraules a qualsevol persona que tíngui quatre neurones que mínimament li funcionin. I pel que fa al traductor, el Sr. César Palma, es mereix que li facin un monument al mig de la Biblioteca Nacional. Es necessita molta cultura, molta documentació i molts atributs per a traduir aquest llibre, i està clar que el Sr. Palma de tot això va sobradíssim. Possiblement és el llibre més treballat que hagi llegit en anys.

LOS SECRETOS DEL CÓNCLAVE


Títol original: Memoires secrets contenant les évenements plus notables des quatre derniers conclaves, avec plusieurs remarques sur la cour de Rome
Autor:
Atto Melani (París 1700)
Revisió de l'edició actual:
Rita Monaldi & Francesco Sorti
Editorial: Salamandra
Any edició actual: 2005
Atto Melani, espia al servei del rei Lluís XIV de França, explica al monarca quins són els millors procediments per a aconseguir que en un conclave sigui elegit Papa el cardenal més convenient per als interessos de la corona francesa. Melani té clar que la intervenció de l'Esperit Sant en les designacions papals és més aviat marginal, si no declaradament inexistent. Aquest document, escrit l'any 1700, reflecteix una part presumiblement ínfima del que han estat, i continuen essent, les enrevessades i corruptes intrigues vaticanes de tots els temps. Qui vulgui fer-se una idea una mica més completa també pot llegir el llibre "La Santa Alianza"