Títol original: Tres enigmas para la organización
Autor: Eduardo Mendoza
Editorial: Seix Barral
Any primera edició: 2024
Aquest cop Eduardo Mendoza ens introdueix en un pis del Carrer València on hi ha la seu d'una mena d'apèndix dels serveis secrets espanyols que té com a missió assistir a les "fuerzas y cuerpos de seguridad del Estado" per tal d'ajudar-los en les seves investigacions, siguin de la mena que sigui.
El propòsit és molt noble; llàstima que ni la Policía Nacional, ni la Guardia Civil, ni el propi CNI i ni tan sols el Cos de Mossos d'Esquadra tinguin cap interès en ser assistits per aquest sofert grup de funcionaris de l'Estat (concretament nou funcionaris) que en realitat no saben a què dedicar-se encara que regularment cobrin una nòmina d'algun ministeri, ves a saber quin.
D'ells (i amb ells) només sabem que es diuen La Organización, entitat que va ser creada durant el franquisme i que un cop el règim va "transicionar" cap a una altra cosa (encara no està clar quina), va seguir existint perquè a ningú se li va acudir extingir-la. També sabem que la seu de La Organización, com he dit al començament, es troba al carrer València, però -no s'ho prenguin com un spoiler- no he estat capaç de situar, després de llegir atentament tot el llibre, si és València entre Passeig de Gràcia i Rambla Catalunya o València entre Passeig de Gràcia i Pau Claris. Diria que és la segona opció, però no hi posaria la mà al foc.
El cas és que, inesperadament, tres fets arriben a coneixement del "jefe" de La Organización. Dic "inesperadament" perquè ningú no espera que arribi mai res a coneixement de ningú de La Organización, "jefe" inclòs. Els tres fets són, no necessàriament per aquest ordre ni cap altre: l'aparició d'un cadàver en una habitació d'un hotel (més aviat tirant a pensió) de la Rambla; la desaparició d'un britànic benestant; i que ja fa temps que les llaunes de Conservas Fernández no augmenten de preu a diferència de les llaunes de les altres empreses conserveres.
Estaran aquests esgarrifosos casos relacionats entre ells? El cadàver de l'hotel és el del britànic desaparegut? Alguna llauna de Conservas Fernández estava en mal estat i d'aquí la luctuosa defunció del desconegut de l'hotel? Ein?
Doncs tot això és el que hauran d'esbrinar els voluntariosos agents de La Organización abans de la pàgina 408 del llibre (més que res perquè el llibre s'acaba a la pàgina 407).
És un llibre entretingut de llegir, d'aquells que van bé per a desconnectar de la realitat durant una estona. A més està escrit en un curiosíssim dialecte del castellà. Vostès saben que el castellà, com tots els idiomes, té moltes variants dialectals. Doncs bé, aquest llibre està escrit en castellà "atestat de la Guardia Civil", més concretament de la Guardia Civil pròpia d'una pel·lícula de Mariano Ozores. Tot el llibre està escrit així. Les 407 pàgines.
I bé, doncs, no crec que calgui afegir cap altre comentari sobre aquesta obra mendoziana total, tret de confirmar que sí, que és un llibre aprofitable com ho són totes les altres obres del mateix autor. I fins a una altra.
El senyor Eduardo Mendoza
**********
Post Scriptum:
A diferència del castellà, el català és un dels poquíssims idiomes que va molt escàs de variants dialectals. Bàsicament només en té dues: el català oriental i el català occidental.
El
valencià, el mallorquí, el menorquí, l'eivissenc, el formenterí,
l'alguerès i segurament l'andorrà, per exemple, són tots idiomes
completament diferents, i això ho hem sabut gràcies a doctes lingüistes que en el seu currículum comparteixen, tots ells,
característiques importantíssimes com són el no tenir cap relació
amb la filologia (cap filologia de cap idioma) i ser tots afins a
formacions polítiques amb certes debilitats per les aus
carronyaires. Un d'ells fins i tot és torero, que actualment, a
2024, és un dels mèrits que més puntua per a ser ser nomenat
conseller de cultura del govern valencià.
