EL SECRETO DE COTTISHAM

Sèrie Perry-Christmas nº 3

Títol original: A Christmas Secret
Autor: Anne Perry
Editorial: Debolsillo (Random House Mondadori)
Any primera edició original: 2006

Tercera història de nadal (i pel que fa a servidor de vostès, última) de la senyora Perry relacionada amb personatges de la sèrie Pitt. El nadal en sí ja és prou horrible; no cal empitjorar-lo gratuïtament amb històries tontes com aquesta.

Dominic Corde -ex-cunyat de Pitt que un dia va "veure la llum" i es va fer capellà- és assignat temporalment a una parròquia d'un poble perdut de l'Anglaterra profunda com a substitut del rector titular que, suposadament, és de vacances. Dominic es planta allà amb la seva dona (més aviat "doneta"), i és ella qui comença a adonar-se que en aquella idíl·lica comunitat hi ha alguna cosa que no acaba de quadrar.

Primera: només començar la novel·la hom es troba amb un detall que fa pensar que aquesta història de nadal (i probablement les anteriors) no interessen en absolut ni a la pròpia autora. La data. La senyora Perry situa la narració en el mes de desembre de 1890. Impossible. Si hom repassa la cronologia de la sèrie principal -la sèrie Pitt-, tasca d'altra banda bastant àrdua, se n'adona de que aquesta història no encaixa ni amb calçador a menys que se la situï no abans de 1892. Si la pròpia autora no és capaç, d'entrada, ni de referenciar cronològicament allò que escriu és que aquí hi ha un problema. El cas és que la senyora Perry no és tonta, la seva obra -normalment molt ben documentada- ho demostra; per tant, cobra cos la sospita de que ella mateixa consideri aquestes mini-històries de nadal com un tribut que hagi de pagar a no se sap qui, i que de fet no l'importin un rave.

Segona: la "doneta" del reverend Corde és una mala imitació de l'altra "Doneta" -així, amb majúscula-, és a dir de Charlotte, l'esposa de l'inspector Pitt. La senyora Corde comparteix amb la senyora Pitt les seves inquietuts detectivesques d'estar per casa, però la separa de la senyora Pitt el fet de que la dona del policia no és tan bleda, ni de lluny.

Tercera: en la meva opinió -subjectiva, és clar- la història és inconsistent. Molt. Un poble on tot, fins i tot les inexistents gallines, és d'allò més típic; on tothom guarda les aparences però en realitat ningú no se les creu i ningú no pregunta, per si de cas; i amb un final que té com a únic objectiu acabar el llibre d'alguna manera.

Llibre aprofitable? Depèn: té vostè prou material combustible a casa com per a encendre una barbacoa? El paper crema molt bé. 

UNA VISITA NAVIDEÑA A ROMNEY MARSHES

Sèrie Perry-Christmas nº 2

Títol original: A Christmas Guest
Autor: Anne Perry
Editorial: Debolsillo (Random House Mondadori)
Any primera edició original: 2005

Un cop més "Debolsillo-Random House-Mondadori" ha perdut l'oportunitat de deixar de fer el ridícul amb aquesta mania seva de canviar el títol original de les obres que publica, i un cop més el títol original, "Un convidat de Nadal" -convidada, en aquest cas-, és l'opció que més coherentment respon a l'argument del llibre.

La convidada en qüestió és ni més ni menys que la senyora Ellison, la iaia insuportable de la família política de l'inspector Pitt. L'acció se situa l'any 1891, entre la novel·la nº 20 ("Los escándalos de Half Moon Street") i la novel·la nº 21 ("El complot de Whitechapel") de la sèrie Pitt.

Molt en contra de la seva voluntat, la vella Ellison es veu obligada a passar el Nadal a la residència, diem-ne rural, de la seva ex-jove (la sogra de Pitt) i el segon marit d'aquesta, Joshua Fielding. Naturalment es produeix una mort sospitosa (si no no hi hauria història) i la senyora Ellison decideix investigar pel seu compte. A partir d'aquí tota la credibilitat del personatge s'esfuma completament. En el seu moment la senyora Perry es va inventar una vella Ellison molt característica i en aquesta mini-novel·la simplement la nega, la traeix. La senyora Ellison no és així; no pot ser així; impossible.

"A Christmas Guest" té tota l'aparença de ser el producte d'una obligació contractual de la senyora Perry amb el seu editor i res més. El personatge principal no és creïble, la història en sí no té gran consistència i el final és previsible. Fins i tot fa l'efecte que la pròpia senyora Perry no tingués cap ganes d'escriure aquest episodi de Nadal (ni probablement cap altre)

Aquest llibre està resenyat aquí perquè està tangencialment relacionat amb la sèrie Pitt, si no no hi seria. Vostès mateixos. 

EL VIAJE DEL PERDÓN A GLEN ORCHY

Sèrie Perry-Christmas nº 1

Títol original: A Christmas Journey
Autor: Anne Perry
Editorial: Debolsillo (Random House Mondadori)
Any primera edició original: 2003

Va haver-hi un temps en què era típic de les sèries de televisió nordamericanes incloure "l'episodi de Nadal". Indefectiblement es tractava d'un episodi difícilment suportable on no hi podia faltar la neu, l'abet i tooots el personatges habituals fent coses o bé idiotes o bé lacrimògenes. L'episodi solia acabar amb una escena coral amb tothom contentíssim com si hi hagués hagut un consum massiu de substàncies psicotròpiques.

Doncs bé, la senyora Perry, o bé el seu editor, van decidir en un moment donat fer també els seus episodis de Nadal dins de les seves sèries de llibres. Tots tenen un títol que comença amb les paraules "A Christmas...", en aquest cas "A Christmas Journey", títol que, com no podia ser d'altra manera, es perd irremissiblement en la traducció de Random House Mondadori.

L'episodi que ens ocupa, i que correspon a la sèrie Pitt, se situa a l'any 1852. És a dir, per a entendre'ns: Thomas Pitt era probablement un nen de bolquers; la seva dona Charlotte no havia ni nascut; feia només 37 anys del final de l'aventura napoleònica i en feia quatre de les sonades i fracassades revoltes europees antiabsolutistes de 1848; la reina Victòria encara no era vídua; i lady Vespasia Cumming-Gould estava fresca com una rosa amb els seus trenta anys acabats de fer.

Com tots els "episodis de Nadal" aquest és intrascendent i gairebé m'atreviria dir que innecessari. Si bé és cert que no deixa de ser curiós fer un salt enrere en el temps i veure a lady Vespasia per un foradet quan era jove, la veritat és que hauria estat molt més interessant veure-la en plena acció en les barricades revolucionàries de Roma de l'any 1848 (un memorable capítol de la seva vida que algun dia la senyora Perry ens hauria d'explicar), en comptes de trobar-la aquí enmig d'una festa de Nadal d'una colla de membres desvagats de l'alta societat tan hipòcrites i impresentables com sempre.

En definitiva, llibre que pot tenir un molt relatiu interès per als seguidors de la sèrie Pitt, però em temo que poc o cap per a la resta de la humanitat en general.