Títol original: Las Raíces del Jacarandá
Autor: Núria Gonell Cusidó
Editorial: Mascarón de Proa - Almuzara
Any primera edició: 2025
La mini-sinopsi que hi ha escrita a la coberta del llibre diu que aquesta és “una història de desig entre una dona madura i un jove gitano...” i després esmenta “tres mirades”.
Personalment opino que això de que es tracta “d'una història de desig entre una dona madura i un jove gitano” es queda curt. Jo diria que va més enllà. No és només una història, són tres universos: el de la “dona madura”, el del “jove”, i el d'un altre jove que és amic de l'anterior (la “tercera mirada” esmentada a la mini-sinopsi). Tres universos no gens fàcils.
El primer jove, Lucas, el “jove gitano”, viu enmig de contradiccions entre on és i on voldria arribar. I el fet de no acabar de saber on vol arribar tampoc no l'ajuda gaire.
El segon jove, Josemi, l'amic del primer i també “jove gitano”, té una visió més senzilla, més planera, de les coses, i també té més clares les seves aspiracions, però viu en un món fallit a base d'organitzar muntatges que de tan inversemblants li poden sortir molt bé o li poden sortir fatal.
La “dona madura”, Lucía, figura que és l'adulta. I sí, cronològicament ho és, té vint anys més que els dos joves, però vitalment està tan perduda com ells. És veritat que per edat i/o experiència hauria de tenir més recursos a l'hora d'encarar les coses, però això no vol dir que sigui així. Sí que és biològicament madura... però una cosa és la biologia i una altra l'emocionalitat.
Tots tres parteixen de passats difícils, foscos, amb pares desapareguts o maltractadors, amb pèrdues personals traumàtiques, amb famílies que no poden ser ni acollidores ni idìl·liques.
Les situacions que sorgeixen al llarg de la història poden semblar extremades. Bé, de fet no és que ho semblin, ho són, però també crec que els escenaris que ens presenta la sra Gonell són perfectament compatibles amb la realitat. I és que els que vivim una vida més o menys “normaleta” (o això és el que creiem) no solem imaginar que el nostre entorn més pròxim és ple de Lucas, Josemis i Lucías que són tan reals com nosaltres mateixos i amb unes vides tan autèntiques com les nostres. Així que si vostès decideixen llegir aquesta novel·la, sàpiguen que hi trobaran una suggestiva obra de ficció, però basada en unes realitats prou difícils que no són invent de la imaginació de ningú.
Pel que fa als escenaris històrics, geogràfics i socials, “Las raíces del Jacarandá” ens transporta a la Barcelona de finals dels anys 1990's, poc després del show olímpic que va canviar la ciutat. Sí, moltes coses van canviar a Barcelona en aquells dies, però sembla que n'hi va haver que van restar immutables, com l'univers molt particular del districte del Raval. Permetin-me que els faci una recomanació: mentre llegeixen el llibre tinguin el Google Maps al costat i acompanyin als protagonistes en els seus recorreguts; cerquin fotografies (no és gens difícil) dels llocs on viuen i per on es mouen; els puc dir que és una mena d'experiència immersiva que val la pena fer; hom pot arribar a tenir la sensació de que es troba a peu de carrer (o de bar, o d'habitatge...) acompanyant els personatges, estant al seu costat sense que ells et vegin. Forma part de la màgia que ens transmet la sra Gonell.
I si mentre llegeixen experimenten unes ganes enormes d'endur-se un determinat personatge a casa, o d'estampar-ne un altre contra la paret, no es preocupin, és normal. Això també forma part de la màgia de la sra Gonell a l'hora de proveir de personalitat a les seves criatures.
Llibre certament aprofitable.
GALERIA DE LOCALITZACIONS
Aquí tenen imatges d'alguns dels llocs -tots reals i visitables- on transcorre la novel·la.
El Pastís
L'Almirall
El Mendizábal
Sala "La Paloma"
El Bar Castells
El Zurich (abans de la reforma)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada