Títol
complet: Opus. Enginyeria financera,
manipulació de persones i l'auge de l'extrema dreta dins de
l'Església Catòlica.
Títol
original: Opus. The cult of dark
money, human trafficking, and right-wing conspiracy inside the
Catholic Church
Autor:
Gareth Gore
Editorial
versió en català: Pòrtic
Editorial
versió en castellà: Editorial
Crítica
Any
primera edició original: 2024
Any
primera edició per Pòrtic:
2024
Any primera
edició per Crítica: 2024
AVÍS:
Totes les dades que apareixen en aquest comentari provenen del llibre
del sr Gareth Gore. L'autor d'aquest comentari ni confirma ni nega
res. Només s'ho creu tot.
El
títol en català d'aquest llibre és diferent del títol en anglès.
El títol traduït és bastant més suau que el títol original i la
veritat és que no entenc per què; el títol original respon molt
millor al contingut: “Opus. La secta dels diners foscos, el tràfic
de persones i la conspiració de la dreta dins de l'Església
Catòlica”.
Després
de llegir aquest llibre les dues grans sensacions (entre d'altres)
que et queden són 'indignació' i 'fàstic'.
Si
et creus el que has llegit, sents indignació i fàstic davant d'uns
fets que sembla impossible que puguin ser més repugnants, vomitius i
execrables.
Si
no t'ho creus, sents indignació i fàstic davant de les barbaritats
que s'arriben a dir sobre l'Obra de Déu (que aquesta és la
traducció d'Opus Dei)
Mirin,
jo em decanto per la primera opció, ja els ho dic ara. Tot seguit
esmentaré unes quantes coses que es poden trobar al llibre. Són
només breus apunts; llegir-los desenvolupats és tota una
experiència.
Abans
que res, una prèvia: El sr Gareth Gore és un periodista
especialitzat en afers financers. La seva intenció, segons sembla,
era escriure sobre la fallida i posterior desaparició (2017) del
Banco Popular Español. Però resulta que en el decurs de les seves
investigacions sobre el tema es va trobar amb una cosa inesperada:
que el Banco Popular Español va estar parasitat durant dècades per
l'Opus Dei... i va ser tant tremendament espremut per l'Obra que va
acabar caient sense remei.
Així
doncs, el que havia de ser una investigació sobre la fallida d'un
banc es va convertir, inevitablement, en una investigació sobre
l'Opus Dei. Aquest llibre és el resultat de tal investigació.
El
sr Gareth Gore comença per explicar-nos qui era, què era i com
actuava el fundador de la Cosa, l'inefable José María Escrivá
Albás. En un moment determinat el sr José María va substituir el
“Albás” pel “de Balaguer” bàsicament per una qüestió de
marketing. I també va canviar el “José María” per “Josemaría”
i ho va fer per una raó molt pràctica: en el futur, quan el fessin
sant, cosa que creia probable, no volia que el seu nom quedés
diluït entre la pila de Santos Joseses que ja existien, no volia ser
un San José més; manera: dir-se Josemaría; no hi havia cap més
Josemaría en el santoral.
No
m'estic inventant res de tot això. Ho he llegit al llibre, i tampoc
no crec que el sr Gareth Gore s'ho hagi inventat.
Seguim.
El futur San Josemaría va néixer l'any 1902. L'any 1928, quan en
tenia vint-i-sis, “se li va fer la llum” i es va inventar una
mena de germandat laica aprofitant una idea que, segons ell (pag. 60
del llibre), Déu li havia enviat directament. I així va néixer
l'Opus Dei, amb una mena de premissa fundacional segons la qual, com
que l'Opus Dei va ser creat per Escrivá per inspiració directa de
Déu, i Déu és infal·lible, l'Opus Dei és infal·lible. Ni més
ni menys.
A
partir de les explicacions i descripcions que va fent el sr Gareth
Gore anem veient com aquella primigènia germandat laica es va
convertint ràpidament en una secta, ras i curt, i també veiem com
Escrivá esdevé, en realitat, un 'cap de secta' de manual per a qui
la secta era el primer i a continuació el més important era també
la secta.
Durant
la Guerra Civil espanyola Escrivà hauria tingut comportaments
infames aprofitant-se de tothom que podia, sense escrúpols, per tal
de salvaguardar-se ell i la seva Obra.
Amb
el temps, a més de lliurar-se a pràctiques més aviat patològiques,
com les autoflagel·lacions i l'ús de cilicis, va fomentar sense
manies el culte a si mateix i encara va trobar temps per a negar
l'Holocaust i escriure el manual per antonomàsia de la secta, un
llibre titulat “Camino” on s'hi troba dictat fil per randa tot el
que els adeptes de l'Opus han de fer, sentir, pensar... vaja, una
guia de programació sectària la mar de completa i del tot
incontestable.
Escrivá
es va arribar a convertir en dictador (amb deliris de grandesa) de
l'Opus. A l'Opus Escrivá va exercir una autoritat absoluta, sobre
tothom, en tots els aspectes, la qual cosa és típica d'una secta
destructiva. Ningú no podia (no pot) sortir de l'Opus impunement,
una altra característica típicament sectària. Pel que fa als seus
“ministres”, aquests han estat a l'alçada del fundador, no cal
ni dir-ho. Per exemple, capellans de l'Opus han arribat a fer ús de
les informacions que els han arribat per via de la confessió (el
catoliquíssim secret de confessió) per tal d'ajudar a
l'organització a controlar a algun dels seus membres o simpatitzants
sempre que ha convingut.
A
finals dels anys 1960's, mantenir el culte a la personalitat
d'Escrivá ja era un objectiu definitori
de l'Opus. I un altre objectiu definitori ha estat fer diners, més
diners i encara més diners. Segons el que llegim en el llibre del sr
Gareth Gore aquesta va ser una obsessió constant d'Escrivá. El sr
Gore també ens explica que des dels anys 1950's l'evasió de
capitals no era una activitat estranya a l'Obra. Va ser precisament a
partir dels 1950's quan l'Opus va fer-se amb el control del Banco
Popular mitjançant adeptes seus.
I
on hi ha diners, hi ha poder. Això sí que va a missa, mai millor
dit. Aquí tenim alguns noms de personatges rellevants que han estat
membres de l'Opus i l'han servit amb gran diligència, segons el
llibre del sr Gareth Gore: Adolfo Suárez, primer ministre espanyol;
Luis Valls-Taberner, president de Banco Popular Español; Mariano
Navarro Rubio, ministre espanyol d'hisenda i governador del Banc
d'Espanya; José María Ruiz Mateos, empresari,
fundador de Rumasa...
Una
altra faceta de l'Opus -per cert, especialment desagradable- a què
es referix el sr Gareth Gore, és l'educativa; o millor dit, la
manipuladora per via escolar; o millor dit, l'adoctrinadora sectària
per via escolar. Les escoles de l'Opus, vaja.
Aquest
llibre ens explica que les escoles de l'Opus (segur que vostès en
coneixen o n'han sentit anomenar alguna) van ser creades per a fer
proselitisme entre nens i adolescents, aconseguir fer-los adeptes, i
seguir alimentant així l'afamada secta. Aclariment: “afamada” ve
de “fam”, no de “fama”. En el llibre s'esmenten situacions de
captació il·legítima de nens i adolescents, amb manipulació
psicològica important i abusos sexuals inclosos (pàgina 198 i
següent de l'edició que estic comentant). Segons el sr Gore, fins i
tot pares de les víctimes, que haurien portat els seus fills a tals
escoles, han arribat a qualificar l'Opus de secta destructiva.
A
partir dels anys 80 l'Obra hauria ordenat la captació d'adolescents
a partir dels 12 anys.
Pel
que fa específicament a les noies adolescents, durant dècades se'ls
hauria adjudicat una missió no precisament apostòlica: servir, dins
de les instal·lacions de l'Obra i en règim d'esclavatge, com a
treballadores domèstiques; dels homes, és clar. A la pàgina 206
del llibre podem llegir: "els diners del banc [Popular] van
pagar diverses "escoles de serventes" que més tard van ser
vinculades amb abusos". S'esmenta també l'existència d'un
tràfic de noies des de països poc desenvolupats cap a d'altres de
desenvolupats per a usar-les com a mà d'obra esclava.
I
així podríem seguir i seguir, però tampoc no es tracta de reproduir
el llibre, sinó simplement de donar una petita idea d'allò que
podrà trobar qui el llegeixi. Tot el que he esmentat aquí n'és
només la punta de l'iceberg.
Per
a acabar no em puc estar de comentar que encara que Escrivà va
traspassar l'any 1975, la seva Obra ha
perdurat essencialment intacta. Sense anar més lluny, l'Opus es va
infiltrar amb èxit a la primera administració Trump, i des d'allà
va impulsar polítiques de caire ultradretà. I Trump, encantat de la
vida, és clar. El sr Gareth Gore no ens parla de què passa amb la
segona administració Trump perquè el llibre és previ a que aquest
personatge letal tornés a ocupar la Casa Blanca aprofitant-se dels
usos democràtics, com Mussolini l'any 1922 o Hitler l'any 1933.
Segons la investigació del sr Gore, l'Opus ha arribat a aconseguir
diners a cabassos gràcies a les seves relacions amb
ultraconservadors estatunidencs.
Llibre
aprofitable? Jo diria que més que aprofitable és imprescindible per
a tothom, excepte per als membres de l'Opus, és clar, que ja tenen
el seu llibre de capçalera i d'allà no es mouran tal com va deixat
lligat i ben lligat San Josemaría en el seu moment.
Per
a més informació... no es molestin en anar a la Viquipèdia. En cap
dels idiomes en que és escrita no trobaran absolutament res del que
diu aquest llibre o tants d'altres treballs similars anteriors a ell.
Suposo que ja saben que és facilíssim manipular la Viquipèdia, i
suposo que ja es figuren que dins de l'Opus hi ha una quadrilla
tècnicament prou solvent que es dedica a assegurar-se que la Viquipèdia no digui res que a San Josemaría no li hagués agradat
que es digués sobre la Seva Obra (que en llatí es deu dir “Opus
iosephusmariae” o una cosa així)
D'altra
banda, potser sí que els serà útil visitar aquesta web:
“Opus
Dei ¿un CAMINO a ninguna parte?”
(http://www.opuslibros.org/nuevaweb/). Vostès mateixos.
 |
| Coberta edició original |
