Títol original: Les noies de Sants
Autora: Tània Juste
Editorial: Columna
Any primera edició: 2024
Segurament aquest llibre serà especialment ben rebut per qui sigui “de Sants de tota la vida”. Amb això em refereixo a qui era “nen de Sants” a la dècada de 1960, amb una família també resident a Sants com a mínim des de començament del segle XX.
Aquesta és la història d'una família, des de 1915 (o 1916) -quan s'estableix a Sants- fins a 1940, inici de la post Guerra Civil. El seguiment de les vivències d'aquesta família fictícia introdueix el lector a tot un catàleg de referències històriques populars reals que, d'alguna manera, converteixen el llibre en una mena de font d'aprenentatge d'Història local, especialment significativa, com he dit abans, per a qui sigui “de Sants de tota la vida”.
Els carrers que s'esmenten al llibre són reals, però alguns han canviat de nom, com per exemple el carrer Sant Joaquim, on s'estableix la família, que actualment és el carrer Finlàndia; el carrer Isabel II, ara Béjar; o l'Avinguda Amèrica, ara Maria Cristina.
L'autora també ens torna a la vida entitats i llocs emblemàtics, importants en el seu moment, i ara gairebé tots desapareguts: l'Ateneu Enciclopèdic Sempre Avant; El Dique Flotante (famós establiment de roba a la Barcelona del primer terç del segle XX); l'escola Lluís Vives (encara existent); el Velòdrom del Cubell (situat al costat del “Mercat Nou” de Sants); el cinema Manelic (de nom “Albéniz”, a partir de la post Guerra Civil); el cinema Liceu; el Círcol de Sants; l'edifici fundacional d'Esquerra Republicana de Catalunya (encara existent; el partit també); l'Orfeó de Sants; l'Espanya Industrial...
Evidentment, de personatges històrics també se n'esmenten un quants, com ara Joan Gamper (originalment Hans-Max Gamper), fundador del Futbol Club Barcelona (originalment Football Club Barcelona); o Don Pepe (nom complet: Josep Maria Albert i Despujol, Baró de Terrades per obra i gràcia d'Alfonso XIII) que es va casar amb una Muntadas, família propietària de l'Espanya Industrial i d'una considerable fortuna (tot i així, al Baró de Terrades no li van dir mai “Don Pepe el del braguetazo”, i és que la gent, en el fons, és bona).
Amb la família Molina, la protagonista, el lector s'aproxima a vivències com, per exemple, el que devia ser treballar en un lloc com l'Espanya Industrial; o trobar-se de cop i volta que t'havia caigut a sobre una dictadura (la de Primo de Rivera); o gaudir de la fascinació de l'Exposició de 1929; o veure com el Velòdrom del Cubell era substituït pel Cinema Manelic; o assistir a la fundació d'Esquerra Republicana de Catalunya a l'edifici del carrer Cros; o aguantar com els franquistes victoriosos del cop d'estat de 1936 canviaven el nom de “Cinema Manelic” per “Cine Albéniz”...
És evident que l'autora, la sra Juste, s'ha documentat molt bé. Tot i així hi ha hagut un parell de coses (només un parell ¿eh?) que a mi m'han grinyolat:
Una d'elles es una escena en què, a l'any 1939, les protagonistes son al cinema, veient el NoDo. Això no és possible: l'any 1939 no existia el NoDo. Aquest noticiari cinematogràfic franquista no es va crear fins l'any 1943.
I l'altra cosa és una referència a una xocolatada de festa major feta al carrer Ibèria l'any 1922. Jo diria que això tampoc és possible: el carrer Ibèria fa un pendent tal que si hom prova de fer-hi una xocolatada, tant taules com cadires, xocolata i melindros se n'anirant rodolant carrer avall i no s'aturaran fins arribar a l'actual Carrer Constitució. Qui sigui “de Sants de tota la vida” sabrà de què parlo.
Pel què fa a les històries de cadascun dels personatges puc afirmar, en funció de relats que jo mateix he rebut de persones que van viure a la mateixa època i en els mateixos llocs, que certament estan basades en la realitat i són perfectament creïbles. El llenguatge, però, pot arribar a fer-se una mica carregós. Quan els personatges parlen entre ells o quan es fa referència a les seves emocions, s'utilitza una manera d'expressar-se potser més edulcorada del que caldria.
Però, en fi, tot es qüestió de gustos. Sigui com sigui això no treu que el llibre sigui perfectament aprofitable.
GALERIA ARQUEOLÒGICA
Modes "El Dique Flotante" (Portal de l'Àngel)
Escola Lluís Vives (Carrer Canalejas. Actualment en funcionament)
Velòdrom del Cubell (Tocant al Mercat 'Nou' de Sants)
Círcol de Sants (Passatge Serra i Arola)
Cinema Liceu (Carrer de Sants)
Orfeó de Sants (Carrer de Sants)
L'Espanya Industrial (Actualment parc)
Mercat 'Nou' de Sants
