dissabte, 24 de desembre de 2016

ELS GÜELL

Títol original: Els Güell
Autor: Andreu Farràs
Editorial: Edicions 62
Any primera edició: 2016

L'any 1800 un tal Josep Güell (segons l'autor d'aquest llibre) o Pau Güell (segons la Vikipèdia) va marxar de Torredembarra (colònia espanyola?) a Santo Domingo (colònia espanyola) on va fer una certa fortuna per a després arruïnar-se. Aquest senyor va tenir descendència (deixem apart si calia o no) i el seu fill, Joan Güell, va aprendre molt del papà a l'hora de fer negocis i, afortunadament per a ell, també va aprendre a no arruïnar-se. Altres coses rellevants sobre el senyor Joan Güell serien que va fundar el que ara es coneix com el “Vapor Vell” de Sants (Barcelona); que té un carrer dedicat a Barcelona, que va del carrer de Sants a la Diagonal, que durant molt de temps era una merdeta de carrer que no tenia ni continuïtat i ara mira tu que maco que ens ha quedat; i que té un monument posat a la Gran Via de Barcelona.

Ah sí, i que va fundar la podridament riquíssima dinastia Güell; ja sabia jo que em deixava alguna cosa...


Joan Güell, el iaio fundador
 

Doncs d'això va aquest llibre, de la dinastia Güell, i de passada de que, deixa't estar Maria Lluïsa, no hi ha com tenir pela llarga.

El senyor Joan Güell, com no podia ser d'una altra manera, també va tenir la seva descendència, la típica parelleta, de la que naturalment qui va comptar va ser el nen, Eusebi.

Eusebi va ser el primer Comte Güell per obra i gràcia d'Alfonso XIII qui el va “titular” en agraiment pels serveis prestats, econòmics of course. És a dir, que deixa't estar Maria Lluïsa, que no hi ha com tenir pela llarga i un rei torero agraït.


Eusebi Güell "paseando por los jardines de su casa"

(el peu de foto és autèntic, no me l'invento)
 

D'altra banda el nostrat Eusebi es va casar amb la filla d'un animal que es deia Antonio López, un aprofitat, esclavista i especulador sense escrúpols, propietari de la Compañía General de Tabacos de Filipinas i del Palau Moja (actualment dependència de la Generalitat).
Per obra i gràcia d'Alfonso XII (“donde vas triste de ti” i pare del torero Alfonso XIII), i també pels serveis prestats, el tal López es va convertir en Marqués de Comillas i Grande de España, la qual cosa és molt pràctica (això de Grande de España) perquè et permet estar davant del rei sense baixar del cavall ni treure't el barret. Ara és difícil trobar un cavall, però en aquella època (inicis del segle XX) no era cap problema.


L'inefable López


Aquest feliç (o no) matrimoni d'Eusebi i la filla de l'animal del López, va comportar que amb el temps els Güell, a més de Comtes de Güell també es fessin amb el títol de Marqués de Comillas.

Altres personatges curiosos o directament surrealistes relacionats amb els Güell i els Comillas van ser, per exemple, Mossen Cinto Verdaguer i Antoni Gaudí. Pel que fa a Verdaguer vivia al Palau Moja, amb els Comillas, i es veu que estava com una cabra desquiciada; la seva obsessió era fer exorcismes a qualsevol cosa que es mogués. I si parlem de Gaudí, aquest, amb una franca alegria, es gastava els diners del senyor Eusebi en els seus projectes cosa que posava una miqueta dels nervis a la senyora del senyor Eusebi, és a dir, la filla de l'animal del Comillas, que era estalviadora de mena. En definitiva, que la pobra (és un dir) senyora del senyor Eusebi, que es deia Isabel, havia d'aguantar al boig de mossèn Cinto i a l'incontrolat de Gaudí. No consta però que ella conduís el tramvia que va matar Gaudí ni que per a fer-ho es conxorxés amb la senyora Milà, la de la casa Milà, que també odiava Gaudí per haver construït casa seva (La Pedrera) amb l'aparença d'un aeròdrom de dirigibles.


La soferta Isabelín


El fill del senyor Eusebi, un tal Juan Antonio, va ser qui va regalar a Alfonso XIII una modesta caseta per a poder-s'hi estar cada vegada que vingués a Barcelona. Aquesta modesta caseta és la que actualment es coneix com a Palau de Pedralbes. I és que, deixa't estar Maria Lluïsa, que no hi ha com ser ric per a saber a cada moment amb quin detallet pots quedar bé amb coneguts i saludats.

I així fins els nostres dies, en que encara hi ha Güells vivint sacrificadament de les seves fortunes.

Per a aquells de vostès que siguin curiosos de mena, cosa molt sana, els diré que l'actual Comte de Güell es diu Juan María Gerardo Güell y Martos, i és Tercer Comte de Güell i Grande de España (segur que té algun cavall en alguna banda). Aquest senyor tan aristocràtic i que no deu tenir ni punyetera idea d'on para Catalunya (Senyor, Senyor, com canvien els temps...) té un fill que es diu Marcos del qual el diari ABC a la seva edició del 29 de gener de 2016 ens diu el següent:

Marcos Güell [...] es un joven inquieto, divertido y con una pizca de rebeldía. Tras estudiar Empresariales en España y cursar un MBA en Londres, estuvo trabajando para un importante banco suizo. Una vida que no le llenaba cuando por casualidad se convirtió en un cotizado fotógrafo que atrapa con su cámara impresionantes paisajes campestres de su finca extremeña. Gracias a ello ha conseguido aunar sus dos pasiones: el campo y la fotografía; y sentir la tan ansiada pasión por su trabajo”

No és entranyable? Vull dir que et remou les entranyes, és a dir els budells, i et fa vomitar. 


Aquí "el joven inquieto, divertido

y con una pizca de rebeldía"

Llibre aprofitable? Sí, partint de la base que mai no està de més estar informats de qui és que es dedica a donar pel sac a la immensa majoria de la població en general sense que li calgui baixar del cavall.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada